diumenge, 30 d’agost de 2009

DUES NOVEL·LES DE JANE AUSTEN


Feia molt de temps que volia llegir alguna cosa d'aquesta autora. L'havia descobert al cine, gràcies a Emma Thomsom, després, no havia deixat de rebre referències més o menys directes: cites en llibres, novel·les inspirades, comentaris de lectors, fins i tot em vaig adonar que l'Escurçó Negre també li havia fet el seu particular homenatge... Així doncs, no podia ignorar tantes senyals i vaig anar de dret a la biblioteca.

La primera novel·la que vaig llegir va ser Orgull i prejudici i, al començament, em vaig espantar una mica. Vaig témer que no aconseguiria entrar en la problemàtica, per a mi insubstancial, de la protagonista. Aquell món centrat simplement en les relacions de veïns em semblava tan aliè i poc estimulant que vaig tenir por de no poder continuar. Tanmateix, per algún misteri que haig d'acabar d'esbrinar, em vaig anar introduïnt no només en la història, sinó simpatitzant i (el que és encara més inaudit) identificant-me amb la protagonista. Finalment vaig acabar subjugada per la situació canviant que se m'anava desvetllant, pels personatges amb les seves febleses i virtuts tan universals, però, sobretot, per la manera en que l'autora aconsegueix fer creïble i proper un món tan allunyat pels lectors.

Com que vaig quedar-me amb tan bon gust de boca (més aviat d'ulls), vaig començar Emma i, coneixent l'estil ja no em va costar gens d'entrar-hi, tot i que em va agradar molt més la primera. L'argument és totalment diferent, tot i que també juga amb els conflictes derivats d'un malentès. Torna a dur el lector a aquelles paisatges rurals del sud d'Anglaterra, on ella mateixa hi va viure, per a reflectir la seva realitat amb tot detall, però sense deixar de banda el seu humor subtil, la seva ironia crítica, i el seu final alliçonador.

Haig de tornar a Jane Austen, perquè les seves històries em duen al cor de les persones, em retornen la fe en la capacitat humana per a la bondat malgrat que la seva sigui una visió crítica que condemna la falsedat, l'hipocresia i l'egoisme. Però al final hi ha sempre l'esperança.

2 comentaris:

  1. no he llegit res d'aquesta autora, s'agraeix la informació que ens ofereixes!

    ResponElimina
  2. Espero que t'agradi quan ho facis. Com dic, al començament costa una mica però quan connectes és una meravella. No canviem tant les persones!

    ResponElimina