divendres, 31 de gener del 2014

'Top Fairies' al bloc Les muralles d'Ilturo

El bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, Les muralles d'Ilturo, va publicar ahir una ressenya sobre la meva saga juvenil Top Fairies. El comentari el signa Rosa Isabel Garí que actualment és professora en un institut i està molt vinculada a la arqueologia, disciplina en què ha treballat i té obra publicada.

El post d'Isabel Garí ofereix, a més d'una acurada i precisa síntesi, una observació curiosa que fa referència a la relació entre territori i fantasia.


Podeu llegir el post en aquest enllaç: La fada contemporània, vista per Sílvia Tarragó.

En castellano lo encontrareis en mi blog: Sílvia Tarragó Castrillón.

La fada contemporània, vista per Sílvia Tarragó



Si bé aquest és un blog dedicat específicament a l'arqueologia i a la història de Cabrera de Mar i la comarca del Maresme, els nostres lectors saben que a voltes incloïm alguna entrada sobre altres indrets o altres temes de la mateixa contrada si creiem que poden interessar.
És el cas d'avui, ja que volem comentar dos llibres que ens han agradat, d'una escriptora que resideix a Cabrera des de fa dècades, na Sílvia Tarragó Castrillon. Es tracta de la sèrie Escola de Fades, amb els títols "Top Fairies. Somerset" i "Top Fairies. Aurora Boreal". Llibres que es presenten amb unes tapes brillants, palpables i atractives. Si bé es pot inclore en el grup de literatura juvenil, crec que pot interessar totes les edats.
Cabrera de Mar, malgrat ésser un municipi petit en població censada i relativament petit en extensió, és terra de poetes, prosistes i artistes. Penso -i això és una opinió personal- que l'ambient estimula la imaginació: entre mar i muntanya, la vall i el pla, els penyals de granit, els boscos de pins perfumats de farigola i romaní i el cant del ocells, el castell que presideix l'indret des del cim de Burriac, la seva gran riquesa arqueològica, plena d'història, les llegendes...i algunes coses que trenquen l'encís, com les altes torres de telecomunicacions. En una anterior novel.la seva, La veu del roure, Sílvia Tarragó la màgia dels boscos cabrerencs servien de marc a l'aventura. L'escola de fades, té, no obstant, una ambient més cosmopolita.
La història de Top Fairies comença quan Èlia, una jove estudiant d'institut -amb la que moltes adolescents s'identificaran- troba a les golfes un llibre amb una invitació a un concurs de relats convocat per una estranya "Societat per a la preservació de la memòria de les fades", que rau a Anglaterra. L'únic problema és que la convocatòria és...de cent anys enrera.
Èlia, no obstant, decideix escriure, i per la seva sorpresa li responen! D'aquesta manera s'inicia una colla d'aventures on es mescla el món contemporani real, amb les seves penes i joies -especialment amoroses- i el món màgic i espiritual, de les tradicions, la màgia i la llegenda, combinant la reflexió i l'acció, la imaginació dins una geografia real.
D'aquesta manera el relat ens posa en contacte amb el nostre propi món espiritual (el arquetips de Jung?), tant sovint i malhauradament oblidat, però present al nostre voltant, si el sabem veure,
Els relats es llegeixen amb interès, dóna ganes de saber el que vindrà, i el llenguatge és ric.
Tota una aventura literària que por fer que moltes noies - i no tant noies- se sentin aspirants a fades.

Sílvia TARRAGÓ CASTRILLON, Top Fairies. Somerset. Aurora Boreal.Publicats per Edebé, Barcelona, 2013.

dijous, 16 de gener del 2014

'VIRGINIA WOOLF' (Impedimenta), de MICHÈLE GAZIER i BERNARD CICCOLINI


Hacía bastante que no leía ningún cómic ni novela gráfica, pero algo en este magnífico álbum me atrajo poderosamente la atención. El hecho de que la editorial fuese Impedimenta tuvo mucho que ver, porque estoy enamorada de sus ediciones tan cuidadas y, sobretodo, tan seleccionadas. Así que, con la garantía de estar abriendo la puerta a una exquisitez literaria, me sumergí en la lectura de este libro sobre la gran Virginia Woolf. 

No me equivoqué.

Lo que más me sorprendió del libro es que fuese tan poético. Porque, si eso es posible, las ilustraciones transmiten una estética de verso, recordándome a los instantes que tan bien se congelan en los haikus. Cada viñeta es en si misma una pequeña maravilla. No es una biografía exhaustiva de la autora, pero si que contiene toda su esencia biográfica. Y unas reflexiones tan lúcidas como contundentes.


Los autores, tanto la guionista como el ilustrador, han conseguido captar momentos clave de la existencia de Virginia Woolf. Recrean la época en que vivió, su entorno, las personas que dejaron huella en ella, pero, sobretodo los claroscuros de su inestabilidad. Los dibujos, las palabras, concentran su desazón y sus ilusiones, nos adentran en su mundo hasta hacernos sentir el peso de su desesperación. 

Sin embargo, no es un libro excesivamente triste. A mi me ha parecido nostálgico. Y es quizás la nostalgia lo que torturó a la escritora, el añorado recuerdo de los días en St. Ives,  su paraíso, que es como comienza su historia...