dimarts, 9 de maig del 2017

‘El barri del sorral’ (Ediciones B), de Begoña García Carterón


Foto: Facebook de la autora.

Feia molt de temps que m’havia fixat en aquesta novel·la, perquè la seva temàtica em va atreure tan bon punt la vaig descobrir. Una història ambientada en la Barcelona del segle XVIII, i explicada des de la perspectiva quotidiana de les seves gents era un argument massa seductor per a mi. Però, per una cosa o per una altra, vaig anar posposant la seva lectura fins que el moment va arribar. I ho va fer d’una manera ben curiosa... 
 
Fa poc més d’un mes em van convidar a la primera edició de la Festa del Llibre i de la Novel·la Històrica de Puig-Reig, on vaig coincidir amb l’autora. Tot i tenir la mateixa agent literària, Sandra Bruna, no ens coneixíem personalment i allà, en aquell poble encisador carregat d’història, vam tenir l’oportunitat de fer-ho compartint taula i un recorregut pel passat templer del municipi. Va ser llavors, parlant amb ella, quan ho vaig tenir encara més clar: havia de llegir els seus llibres! Una setmana després començava la lectura de El barri del sorral.
  
La novel·la arrenca amb una descripció senzilla i eficaç, que ens presenta la primera de les protagonistes i ens dibuixa el món que l’envolta. Un petit univers de sorra i onades, on s’aixequen barraques miserables ocupades per famílies que malviuen de la pesca i d’altres tasques esforçades i humils. De seguida ens assabentem que els pobladors d’aquell sorral són els supervivents de la Guerra de Successió que, després de perdre les seves llars, es van veure obligats a viure fora de les muralles de Barcelona. Allà, la seva existència és una lluita constant contra les adversitats que es deriven de la pobresa i, malgrat tot, encara tenen energia per empaitar somnis i il·lusions. 

Foto: Xulio Ricardo Trigo.
Aquests anhels i fantasies els anem coneixent un a un, a través de les històries de les seves protagonistes que en realitat són una de sola, la que dóna forma a tot l’argument. Es tracta d’un incident funest que té lloc a la fortalesa militar de la Ciutadella, i que trasbalsa les seves existències per sempre més. Un fet terrible i perillós que les uneix amb la força que només atorga la possessió d’un secret. 

La visió plural i polifacètica amb què es desplega el relat m’ha captivat gairebé tant com el ritme addictiu de la narració. Begoña García Carterón sap dosificar els esdeveniments i crear una tensió que enganxa fins el final. Però és que, a més, proporciona informació històrica d’una manera tan subtil que, sense adonar-se’n, el lector basteix dins del seu cap fins el darrer racó del nou barri mariner que, poc a poc, es va configurant a l’antic sorral. Una història global que aplega les particulars històries d’unes dones que, malgrat les diferents motivacions, s’uneixen per tirar endavant i encarar-se a una societat hostil i a una natura sovint feréstega.