dilluns, 11 de maig del 2015

Homenatge a Olga Xirinacs


Fa un temps que em van convidar a formar part del grup de Facebook Premi d’Honor de les Lletres Catalanes per a l'escriptora Olga Xirinacs, que defensa la candidatura de l'autora a aquest guardó. M’hi vaig afegir sense pensar-m’ho dos cops, perquè crec que se’l mereix i que la seva obra hauria de ser justament valorada.

Avui, 11 de maig, l’autora fa anys i s’ha impulsat un homenatge per felicitar-la i, al mateix temps, per donar a conèixer la campanya que impulsa  l’escriptora Júlia Costa:  Premi d’Honor per a Olga Xirinacs.

Com a homenatge en el dia del seu aniversari, jo he triat un poema exquisit que l’autora va publicar al seu bloc olgaxirinacs.blogspot.com.es. Crec que en aquests versos es pot apreciar la potència visual i la sensibilitat colpidora de la seva poesia. 

Per molts anys d’Olga Xirinacs i per un ben merescut Premi d’Honor!



CANÇONS VENÇUDES

Silenci de gener: les paraules hivernen a les mans translúcides.
Arriba un corrent gèlid de memòries de vidre, dels confins del món,
d’allà on encara no es teixia llana ni els amants es besaven entre sedes.
Em feia por trobar-lo. Potser la mort reclama els dies massa llargs,
gelosa de la vida en els corrents més càlids, em dic en la incertesa.

Ara els bells palaus dormen un son de letargia, però el dolor degota
com un lent desglaçar de sang ferida que es perd al fons de l’univers.
Havíem acordat els colors del migdia, sabíem les dreceres del sol, entre els dits
giraven, suaus, els fulls de cada dia. L’agonia era lluny, no amenaçava;
conjuràvem les ombres només amb un somriure, i ja bastava.

Tantes cançons vençudes, tants carrers inútils, tant dolor d’absència.
Les històries s’adormen al paper, les mans no m’obeeixen, enyorades.
Miro amb recança l’horitzó marí d’on venia la llum, ara buit d’esperances,
i els meus ulls hi descansen d’immenses, desolades, ermes soledats.
*

OLGA XIRINACS

dimecres, 6 de maig del 2015

'Una lletra femenina de color blau pàl·lid’ (Edicions de 1984), de Franz Werfel

Un títol suggeridor el d’aquesta novel·la en què la insinuació serveix de fil conductor a la trama, per acabar desembocant en un desenllaç corprenedor i brillant.

Una lletra femenina de color blau pàl·lid arrenca amb l'arribada d'una simple carta. Barrejada entre un munt de missives, crida l’atenció del protagonista, Leònides, un alt funcionari vienès de l’Austria d’entreguerres que tot just acaba de fer els cinquanta. L’home viu una situació privilegiada deguda en gran part a un fet fortuït, nascut de la desgràcia d’un altre, que li va permetre temps enrere fer un bon casament. Però només veure la carta ell intueix que la seva vida acomodada pot córrer un gran perill. A partir d’aquest moment, Leònides reviu el seu passat que pren cos en aquella cal·ligrafia que reconeix com la d’un antic amor, sacrificat pel bé de la seva puixança econòmica.

En un exercici literari d’extremada precisió i bellesa, Franz Werfel, retrata les motivacions desesmades, profundament pragmàtiques, del benestant Leònides. En l’escenari del seu passat humil es recupera en un segon però potent pla la figura d’un company que es suïcida, un fet tràgic que es converteix en el detonant de la prosperitat del futur alt funcionari. Aquest serà el primer sacrifici, després vindrà el de l’amant, dues ofrenes que prenen un valor simbòlic tenint en compte que tant l’un com l’altre són jueus. Així, Werfel concreta en Leònides el futur d’una societat genocida, d’un país a punt de rebre el nacionalsocialisme amb els braços oberts.

És fascinant la manera que té Werfel d’endinsar-se en les foscúries d’aquest home fred, superficial i egoista, i fer-ho d’una manera estèticament impecable. Els personatges emergeixen de la trama perfectament configurats gràcies a uns diàlegs eficaços, que els concentren i els defineixen. Res es sobrer en aquesta exquisida novel·la farcida de detalls que ajuden a evidenciar tot allò que l’autor vol destacar. Molts d’ells són simbòlics, d’altres serveixen com a punt de reflexió, però tots refermen la precisa i delicada narració que conforma aquest magistral relat.