dilluns, 17 de desembre del 2012

AQUELLES POSTALS DE NADAL....

Postal de Ferràndiz. Foto: todocolección.net
Sempre que s'acosten les festes nadalenques recordo el temps en què solia escriure felicitacions a les meves companyes de classe. 

D'això en fa més de trenta anys, parlo de finals dels 70 i principis dels 80, i segurament va ser un costum que va durar només tres o quatre anys però, com tot el que passa a la infantesa, ho vaig viure d'una manera molt intensa i il·lusionant.

Abans que arribessin les vacances de Nadal, en sortir de l'escola m'hi arribava fins a una papereria (avui ja desapareguda) per tal de comprar unes quantes postals. Només unes poques perquè no podia, ni jo ni les meves companyes, agafar-ne per a tota la classe ja que erem 40 o 41 nenes (les escoles mixtes tot just començaven a imposar-se). Per això havíem de triar-ne una quantitat força limitada destinada a aquelles que ens eren més properes, les que seien a la vora o amb les que acostumavem a jugar i xerrar.

Postal de Constanza. Foto: todocolección.net
Tanmateix, això no restava il·lusió a la tasca d'escollir, de la capseta que m'oferia la dependenta, set o vuit nadales per a les meves amigues. De peu, recolzada en un racó del taulell, anava passant les diferents postals fins que en veia una que m'agradava i la deixava de banda damunt del vidre.

Generalment solien ser de pastorets i animalets, dibuixades amb traços arrodonits que donaven a les carones d'infants i angelets una expressió molt tendre. Per això, solia endur-me les de Joan Ferràndiz, tot i que també m'agradaven molt les de Constanza Armengol, J.Vernet, Gallardo o Peralta, il·lustradors aquests últims tan poc reconeguts que costa trobar una mica de informació a la xarxa.

Un cop havia fet la tria me'n tornava a casa pensant en el què  escriuria a cadascuna, perquè l'endemà les lliuraria personalment. El correu només era pels familiars o amics que no vivien al barri, les companyes sempre ens les donavem en mà. Abans de començar la classe, o en acabar, treiem les postals de la cartera i les repartíem.

Postal de Constanza. Foto: todocolección.net
És curiós, però no recordo com eren les que jo rebia. Només m'ha quedat gravat a la memòria el fet de la tria, les il·lustracions i aquella papereria que ara és una tenda de Movistar. Segurament em devien enviar el mateix estil de felicitacions, perquè a totes ens agradaven les postals de Ferrandiz i dels il·lustradors que dibuixaven els contes de la nostra infantesa, uns artistes dels que poc sabem malgrat el color que van posar a les nostres primeres lectures.

Tot i que ara prefereixo altres estils de felicitació, mai no han deixat d'agradar-me les de Ferràndiz, potser perquè aquella nena il·lusionada de fa tres dècades revifa cada Nadal. Aprofitant que aquest dies és aquí,  la deixo triar una postal per desitjar-vos unes BONES FESTES de tot cor!

Postal de Ferràndiz


5 comentaris:

  1. Ostres, sembla com si m’haguessis descrit a mi fa una pila d’anys enrere.
    Jo feia el mateix: la mateixa caixa, la mateixa tria, el mateix mostrador de vidre i els mateixos records. Quina il•lusió! Després recordo que, la felicitació de Nadal –sempre d’en Ferràndiz- de la meva àvia era la primera a arribar a casa. Les de les meves amigues en general eren molt més clàssiques, jo en aquell temps, era la moderna d’en Ferràndiz.

    Bon Nadal!!!

    ResponElimina
  2. No era de gaire postals, però si de desitjar un Bon Nadal! :)

    ResponElimina
  3. Doncs debem ser de la mateixa lleva, Quadern de mots!!!! Gràcies per compartir els teus records.

    Clidice, m'alegro de trobar-te, Bon Nadal a tu també!!!!

    ResponElimina
  4. Jo també havia enviat aquestes postals, i m'agradaven molt, i més quan en revia, bones festes!

    ResponElimina
  5. ¡Bones festes ia79! Veig que comparteixo records amb moltes persones.

    ResponElimina