diumenge, 23 d’octubre del 2011

ELS PREMIS ALELLA JA TENEN GUANYADORS

Notícia facilitada per La Comarcal Edicions.

L’espai de Can Lleonart va ser, aquest passat dissabte 22 d’octubre, el marc en qual van entregar-se els tres guardons literaris que es concedeixen anualment al municipi alellenc.

El cartell de premis el centren el certamen de poesia Alella Maria Oleart, que en la seva XV edició va obtenir Laia Llobera i Serra amb el recull Més enllà dels grills, que es publicarà properament dins el segell La Comarcal Edicions. El jurat del premi, constituït per Montserrat Abelló, Joana Bel i JM Calleja va destacar el to agosarat i formalment trencador de l’estil d’aquest recull.

El certamen de contes Alella a Guida Alzina va guanyar-lo Eva Arnal Arasa, amb el relat Quatre-cents grams de llomillo. El jurat, en aquest cas, estava constituït per Sebastià Alzamora, Eduard Miró i Joan Riambau.

Finalment, l’Alella a Isidre Pòlit, VIII edició del Premi de relat curt d’astronomia, el va guanyar Txema Castiella Viu amb el relat Regal d’aniversari. El jurat l’integraven Eloi Perich, Marta Royo i Mònica Muñoz.

Una cinquantena de persones van assistir a l’acte d’entrega de premis, durant el qual també va poder-se escoltar un petit concert de música.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

'ESTACIONS DE TRÀNSIT', de NÚRIA LÓPEZ GARCIA


Demà dimarts 18 a les 19 h presentaré el llibre de poemes de Núria López Garcia, Estacions de trànsit, a la Biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar.

Es tracta d'un llibre que va ser publicat l'any 1992 per l'editorial Columna i que va tenir força reconeixement llavors, com es pot apreciar al pròleg de Màrius Sampere i per la ressenya que va fer Xavier Pérez al diari Avui.

En aquesta nova edició, sota el segell de La Comarcal Edicions, l'autora ha inclòs uns poemes inèdits que, al meu entendre, completen i donen més projecció al poemari.

Crec que Núria López ha aconseguit donar el toc que li calia a un llibre ja de per si rodó, que ara té un enfocament més sensual i transcendent alhora. La darrera estació d'aquest trànsit és la suite d'una dona d'una bellesa tan fatal i desvalguda com la de l'àngel decapitat, protagonista del primer poema.

Us deixo un poema com a tast:

Ponent

Escriuré per glossar el dol d'aquesta tarda
que mor pausadament cap a l'oest.

Veuré els cors d'àngels foscos

volar pel cel, cap a ponent.

Les ombres jauran com fulles marcides

d'un sol aturat,

i profundament cauran els grisos
damunt els vells bancs de fusta.

La gent passejarà omplint-me de murmuris

fins que s'esgotin els mots i les petjades.

Jugaré tan sols a ser qui sóc,
mentre deixo
que la nit m'abraci les sabates.

dilluns, 10 d’octubre del 2011

LA PLATAFORMA CULTURAL I EDITORIAL DE LA COMARCAL EDICIONS


La Comarcal Edicions va ser l'editorial on vaig publicar el meu primer llibre en solitari, La vida vençuda, l'any 1998, després de guanyar la primera edició del Premi Alella a Maria Oleart.

En tot aquest temps no he perdut mai el contacte amb ells, que han seguit amb la seva tasca i que continuen publicant els guanyadors d'aquest premi de poesia que ja enceta la 15 edició.

Ara, però, han decidit donar un pas endavant creant una plataforma de serveis culturals i editorials. Hi podeu donar un cop d'ull aquí: La Comarcal Edicions. En aquest espai s'expliquen les seves diferents propostes que giren, evidentment, al voltant del món del llibre.

Trobo particularment interessant aquesta iniciativa i per això estic col·laborant a difondre-la. Encara s'han de polir moltes coses, però, com a mínim, ja hi ha una intenció i un començament.

dimarts, 4 d’octubre del 2011

'L'ART DE VIURE', de GOLIARDA SAPIENZA


És aquest un llibre inteligent, sensitiu, original i molt visceral. Escrit des de la pròpia experiència vital de l'autora, ens remet tant a la lluita personal com a la social. El resultat és un voluminós escrit en forma de novel·la, que s'endinsa en els viaranys de l'ànima femenina alhora que qüestiona i critica aspectes com la religió o la política.

Potser va ser per aquest caràcter crític que la novel·la va ser rebutjada per molts editors i no es va publicar fins després de la mort de l'autora. Però jo penso que més aviat van ser criteris comercials els que van endarrerir la publicació. No és fàcil vendre un volum de la grandària de L'art de viure, escrit amb un llenguatge acurat i culte, que s'estén per àmbits que van des de la història fins la filosofia.

Personalment, em va seduir la força suggestiva de les imatges que projecta. També les paraules, acurades, certes i brillants, que evoquen un món i una època convulsa, com ho és la personalitat de la protagonista. Tanmateix, em vaig perdre en alguns diàlegs, un recurs que fa servir molt, i en algunes escenes en les que, per a mi, no queden ben explicats els fets.

Malgrat la gran bellesa de l'escriptura de Sapienza (nom que li escau molt bé, per cert), trobo excessives algunes escenes i alguns diàlegs. Crec que li caldria una mica més d'agilitat per alliberar la narració de la sensació feixuga que apareix en certs moments, i que li fa perdre la frescor que acompanya el text.