divendres, 21 d’agost de 2009

'ROMA', de STEVEN SAYLOR


Aquesta novel·la ens explica la història de la ciutat que va convertir-se en un Imperi. El seu desenvolupament, des dels origens més humils fins a la burocracia més complexa, és directament proporcional al de la família protagonista. Una família que posseeix un amulet que es va transmetent de generació en generació, un testimoni que els remet al passat més obscur, als origens. D'aquesta manera, participen dels diversos moments que fan la història de Roma fins que la fatalitat fa que un d'ells deixi de pertànyer als governants, anticipant així la posterior davallada de la ciutat.

La primera part, inspirada en la mitologia i les llegendes és, per a mi, la més original. Basant-se en la tradició i en les poques dades històriques, l'autor crea un relat creïble del que podia haver estat. El primer protagonista, molt allunyat del que serà després el patriciat romà, té més d'espiritual que de governant, com els seus descendents, vinculats a la religió que encara no ha assolit el caràcter humanitzat dels dissoluts déus grecs. Participen en els primers assentaments de la urbs acompanyats d'un possible Hèrcules, acompanyen els bessones fundadors, veuen fugir el darrer rei, pateixen l'ocupació dels gals, coneixen la República i l'Imperi, són coetanis dels Graco, Cató o de Sila. I, malgrat el que pugui semblar, no és una novel·la densa sinó que es llegeix amb l'agilitat d'una suma de relats amb un nexe comú.

Una lectura agradable, entre el mite i la història, que ens dóna una visio general del que va ser la Roma Antiga.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada