dimecres, 19 d’agost de 2009

'ESTUPOR Y TEMBLORES'. de AMÉLIE NOTHOMB


Aquest llibre és va publicar fa deu anys i potser sigui el que més fama ha donat a l'autora. Com a mínim va estar guardonat amb dos premis i totes les crítiques que he llegit el consideren una petita joia literaria.

Vaig començar la lectura predisposada a gaudir, doncs, del descobriment d'una obra i d'una autora inexplorades. D'altra banda, m'interessa molt tot allò relacionat amb el Japó i el contrast entre les cultures orientals i occidentals. Crec que esperava una altra cosa. No és que no sigui un bon llibre, és un relat molt hàbil i enginyòs que explica amb senzillesa una experiència personal, però acostumada a llibres d'envergadura, el vaig trobar una mica simple.

Es tracta d'una història de caràcter personal: l'experiència de l'autora, estrangera però nascuda al Japó, fascinada pel país però aliena a la mentalitat nipona. Aquest doble paper dóna peu a multitud de situacions que se'ns fan absurdes i que ella sap portar fins a les últimes conseqüències.

Una lectura interessant, molt àgil i amb originals reflexions sobre els diferents punts de vista orientals i occidentals. Molt encertat el títol que fa referència a la fórmula que explica la sensació que ha de provocar l'Emperador del Japó als seus súbdits: estupor i tremolors.

4 comentaris:

  1. ... No he llegit res de l'Amélie Nothomb, no sé si començar per aquest... També m'interessa molt la cultura oriental, en especial la literatura japonesa. He vist que parles de Mishima, has llegit El mariner que va perdre la gràcia del mar?...

    ResponElimina
  2. Pots començar per aquest perquè el llegiràs en un moment, encara que crec que tots els seus llibres són breus.

    No he llegit "El mariner que va perdre la gràcia del mar", només "Nieve de primavera" i "Sed de amor". M'encanta com escriu però és molt tràgic i l'haig de pair, per això el llegeixo dossificat.

    Em va agradar molt "Botxan" de Natsume Soseki, i de Haruki Murakami m'ha agradat tot el que he llegit. Hi ha una novel·la molt interessant, de Hisako Matsubara, titulada "Pájaros del crepúsculo" que potser t'agradaria. Explica com van reaccionar els japonesos després de perdre la guerra, reflecteix molt bé els dos punts de vista oriental i occidental. També és molt bó "Lluvia negra", vaig fer una ressenya no fa gaire.

    ResponElimina
  3. ... M'apunto aquest de l'Amélie i el de Matsubara... Vaig llegir Lluvia negra, de Mishima no hem llegit els mateixos, ara estic amb la correspondència seva amb en Kawabata. Quan tinc temps vaig fent ressenyes dels que he ja llegit en un racó, en falten uns quants, però a poc a poc aniré fent-les...

    ResponElimina
  4. No he llegit res encara de Kawabata, ni sabia que haguessin publicat la seva correspondència amb Mishima... així que espero la teva ressenya.

    ResponElimina