dimarts, 25 de juny del 2013

ARRIBEN LES FADES / LLEGAN LAS HADAS



Las compaginadas acabadas de revisar.
Estos dos últimos días he querido dar un toque de magia y misterio a mis 'posts' con el objetivo de recrear la esencia del proyecto literario en el que he estado trabajando el último año y medio. Se trata de dos novelas juveniles que tienen a las hadas como principales protagonistas y a la moda como el nuevo escenario que propicia la ocultación de estos seres etéreos .

Y yo no sé si es cosa feérica o simple casualidad, pero justo la noche anterior a la verbena de San Juan -momento mágico por excelencia  y justamente por eso punto de inicio de la acción de la primera novela- entregué las últimas compaginadas a la editorial EDEBÉ. Según las previsiones los libros físicos verán la luz el próximo mes de octubre bajo el título genérico de Top Fairies. Escuela de Hadas. Lo de Top viene porque estas hadas contemporáneas se han adaptado a los tiempos actuales, y utilizan sus excepcionales cualidades para disimular su existencia en un mundo de belleza y de glamur: la moda.

El primer volumen se titula Somerset, ya que es el nombre del condado del suroeste de Inglaterra donde tiene lugar la mayor parte de la acción. Este primer libro explica como la protagonista, Elia, una joven adolescente tímida e insegura, descubre por casualidad un viejo libro victoriano que contiene las bases de un concurso literario sobre el mundo feérico. Llevada por un impulso se decide a participar y, contra todo pronóstico, al cabo de un tiempo recibe una carta informando que ha resultado ganadora. El premio es una estancia en una mansión cercana a Glastonbury, un pueblo al que algunos consideran como el Avalon de los mitos artúricos, un lugar lleno de mitos y magia. Al llegar allí la fascinación pronto se desvanece ante una serie de hechos inquietantes…

El segundo volumen, Aurora Boreal, como podréis intuir sitúa la acción principal en el polo norte, concretamente en la Laponia Finlandesa. Elia se encuentra en una encrucijada vital y sentimental que la divide y que la lleva a los confines del mundo.

 La verdad es que han sido unos meses de descubrimientos, no sólo de mitos y de leyendas, sino de lugares que desconocía, de disciplinas que ignoraba (cromoterapia, aromaterapia…), de tendencias en el vestir, arquitectura, tejidos… Espero que todos estos elementos llenen de fascinación a los jóvenes lectores a quienes se dirige la serie y, sobretodo, que despierte en ellos su parte más mágica.

En breve subiré la cançó que compuso e interpreta el grupo NikosiaRock Fairies.

Aquests dos darrers dies he volgut donar un toc de màgia i misteri als meus 'posts' amb l'objectiu de recrear l'essència del projecte literari en què he estat treballant l'últim any i mig. Es tracta de dues novel·les juvenils que tenen a les fades com a principals protagonistes, i a la moda com el nou escenari que propicia l'ocultació d'aquests éssers eteris.

I jo no sé si és cosa feérica o simple casualitat, però just la nit anterior a la revetlla de Sant Joan -moment màgic per excel·lència i, justament per això, punt d'inici de l'acció de la primera novel·la- vaig lliurar les últimes compaginades a l'editorial EDEBÉ. Segons les previsions, els llibres físics veuran la llum el proper mes d'octubre sota el títol genèric de Top Fairies. Escola de Fades. Això de Top ve perquè aquestes fades contemporànies s'han adaptat als temps actuals, i utilitzen els seus excepcionals qualitats per dissimular la seva existència en un món de bellesa i de glamur: la moda.

El primer volum es titula Somerset, ja que és el nom del comtat del sud-oest d'Anglaterra on té lloc la major part de l'acció. Aquest primer llibre explica com la protagonista, Elia, una jove adolescent tímida i insegura, descobreix per casualitat un vell llibre victorià que conté les bases d'un concurs literari sobre el món feéric. Portada per un impuls es decideix a participar i, contra tot pronòstic, al cap d'un temps rep una carta informant que ha estat guanyadora. El premi és una estada en una mansió propera a Glastonbury, un poble al que alguns consideren com el Avalon dels mites artúrics, un lloc ple de mites i màgia. En arribar-hi la fascinació aviat s'esvaeix davant una sèrie de fets inquietants ...

El segon volum, Aurora Boreal, com podreu intuir situa l'acció principal en el pol nord, concretament a la Lapònia Finlandesa. Elia es troba en una cruïlla vital i sentimental que la divideix i que la porta als confins del món.

 La veritat és que han estat uns mesos de descobriments, no només de mites i de llegendes, sinó de llocs que desconeixia, de disciplines que ignorava (cromoteràpia, aromateràpia ...), de tendències en el vestir, arquitectura, teixits ... Espero que tots aquests elements omplin de fascinació als joves lectors a qui s'adreça la sèrie i, sobretot, que desperti en ells la seva part més màgica.

En breu pujaré la cançó que va composar i interpretar el grup NikosiaRock Fairies.




dilluns, 24 de juny del 2013

diumenge, 23 de juny del 2013

A fora només hi havia la foscor...



"Dempeus al costat del sofà, va veure com una inesperada claror s'escolava a través dels vidres tot il·luminant el terra."


divendres, 21 de juny del 2013

dimecres, 5 de juny del 2013

'L'ESTIU QUE COMENÇA', de SÍLVIA SOLER

El títol d’aquesta novel·la no és gens casual. El pas del temps, el cicle de les estacions, són les vies per les que transita la vida humana, que és el que es constata en aquesta història.
 
L'esdevenir s’explica  ja en els dies previs al naixement dels dos protagonistes, Andreu i Júlia, i  va lliscant per les pàgines del llibre al llarg dels anys. Però en aquest fluir les dues existències no sempre corren paral·leles: les sotragades del terreny, configurades per les circumstàncies, els fan confluir de vegades i unes altres els separen.
 
La simbologia que tenen els fets en la narració fan que el llibre es converteixi en una mena de faula, tan lligada a la metàfora que acaba per tenyir-se d’un cert aire mitològic. El ritme del temps i la omnipotència del destí  s’erigeixen doncs en una mena de demiürg, que plana sobre els caps dels dos protagonistes.
 
En definitiva, es tracta d’una novel·la amarada d’un aire poètic, un toc subtil que s’abeura en la nostàlgia que provoca el pas del temps, el trencament del somnis i la constatació d’una realitat que no és mai com s’espera. Escrita amb molta sensibilitat i un gran mestratge, només li puc retreure una predicibilitat cap al final, però potser és volguda, com si l’autora ens animés a fer coincidir les peces d’aquesta història tràgica de fatalitat i destí.
 
L’estiu que comença és la crònica delicada i crua dels fils que teixeixen les Parques. Un tapís on l’ésser humà ha d'aprendre a acoblar-se a l’ordit que s’amaga sota la trama del teler.