dijous, 15 d’octubre de 2009

EL PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR


Fa unes setmanes, em van donar uns prospectes mentre passejava pel mercat de diumenge de Dosrius. Després de llegir-los, he descobert que El Parc del Montnegre i el Corredor té un interessant patrimoni natural i cultural que es pot conèixer amb itineraris guiats o amb senzilles excursions. Només cal dur calçat còmode i observar.

Vint segles enrera, aquest territori era un alzinar però, poc a poc, gran part d’aquests boscos es van anar convertint en conreus fins que la plaga de la fil•loxera va destruir les vinyes. Això va fer que les terres de cultiu en vessants de muntanya fossin abandonades convertint-se en erms i després en brolles que van donar pas a les pinedes.

La pineda de pi pinyer és el bosc més abundant al Maresme sud i està molt estés al Corredor però, avui dia, és a un pas de convertir-se en alzinars, molt més ben dotats per a adaptar-se a aquest territori. En l’actualitat, el paisatge del Montnegre i el Corredor està format per boscos de pi pinyer i alzines , brolles i herbassars. On hi ha humitat augmenten els roures i també les molses, falgueres, cirerers, a més de plantes enfiladisses que utilitzen els arbres com a suport per cercar la llum del sol. Si l’època és favorable en veurem bolets de molts tipus. Entre els comestibles més apreciats hi ha el rovelló i el pinetell, que creixen prop dels pins. Sota les alzines es fan més abundants el carlet i el rossinyol.

Un aspecte destacable de les muntanyes del Corredor és que s’alcen damunt un gran bloc granític. On les masses rocoses són prou importants es va produïr l’explotació del granit pels volts dels anys 50. A les Roques de Mataró o a la pedrera encara es poden observar els talls a la pedra.

La primera ermita d’aquesta zona fou fundada per un pagès per aixoplugar una imatge de la Mare de déu. L’actual Santuari del Corredor data de 1576 i és d’estil gòtic tardà. Sempre ha estat molt visitat pels pobles dels voltants, tant del Maresme com del Vallès. Té gran tradició l’aplec del Dilluns de Paqua a banda del de Dosrius, el de Canyamars i el de Tardor.

A Arenys de Munt hi podem trobar camins interessants com el fondo de Can Rossell que va ser pas obligat per anar cap al Vallès per Vallgorguina i Sant Celoni. Molt típiques les cireres d’en Roca, un conreu introduït a final del segle XIX per dos germans amb aquest cognom, que van portar esqueixos d’un cirerer que varen empeltar en un de bord. La qualitat de les cireres resultants va ser tan superior que aquest conreu es va escampar per tot el poble.

A Dosrius s’hi troba un dels masos més importants del Corredor, Can Bosc, documentat des de l’any 1565. Aquest tenia un pou de glaç que encara es conserva. Servia per a mantenir el gel que es produïa a l’hivern fins al moment de la venda.

No gaire lluny s’arriba al Dolmen de Ca l’Arenes, un sepulcre megalític descobert l’any 1997. Es troba en l’entorn de la serra del Corredor que inclou altres vestigis com la Pedra Gentil, la Pedra Arca, les lloses del Trull i la Pedra Llarga.
Pedra Gentil data d’uns quatre mil anys enrera. Diu la tradició que era el lloc de trobada de les bruixes de la costa. Els pescadors del Maresme creien que s’aplegaven al seu entorn i la que no havia fet prou malifetes era penjada de la pedra superior del dolmen, que fa forca.

4 comentaris:

  1. Un espai que desconec, potser ja va sent hora d'arribar-s'hi :)

    ResponElimina
  2. Jo tampoc no el conec gaire, i això que el tinc a prop, ja passa això sovint...

    ResponElimina
  3. Veig que no només ets una lectora de primera, també una coneixedora de la nostra geografia nacional!!

    ResponElimina
  4. Si no estiguera tan allunyat de ma casa aniria aquest mateix diumenge a donar una volta.

    ResponElimina