dimarts, 20 d’octubre del 2009

'ALOMA', de MERCÈ RODOREDA


Vaig llegir aquesta novel·la per casualitat. Fa molts anys havia començat a llegir Mirall trencat i ho vaig deixar perquè no acabava de fer-me el pes. Però a la biblioteca de Cabrera aquest mes comencen unes tertúlies literàries, i el llibre d'aquest mes és Aloma.Em feia una mica de vergonya dir que no l'havia llegit, però amb els anys la meva curiositat s'ha fet més forta que la meva timidesa així que la vaig demanar.

Em pensava que em portarien l'edició de butxaca, la que normalment llegeixen els alumnes d'institut, però no, em van portar un exemplar en tela. Després vaig assabentar-me (de fet ho posa a la portada) que és la novel·la tal i com es va publicar l'any 1938. Segons explica el pròleg, quan Rodoreda preparava les seves obres completes només va salvar aquesta d'entre les seves novel·les escrites abans de la guerra, però la va revisar de tal manera que va acabar sent una versió ben diferent.

Sigui com sigui, aquesta versió que vaig llegir em va deixar completament extasiada. Un argument senzill però conmovedorament poètic, amb la minuciosa descripció dels ambients, la delicada visió de tot allò que envolta la protagonista, contrastant amb la força de les passions que arroseguen cap a la tragèdia, però sense arribar a ser tràgic, només directe, punyent. M'ha agradat molt el vocabulari tan ric i tan clar, les imatges que projecta amb breus descripcions, frases que semblen versos de tan perfectes... És una història trista, la de l'entrada al món dels adults, la de l'abandonament del confortable món de la infantesa, però és, per damunt de tot, una història bella, feta de paraules belles.

14 comentaris:

  1. Aloma és una petita meravella, ja fa massa temps que no la llegeixo, gràcies per recordar-la :)

    ResponElimina
  2. Ja saps que darrerament rellegeixo força, a veure quin dia li toca el torn a ALOMA!

    ResponElimina
  3. Clidice: una bona definició "petita meravella".

    Mireia: Si, ho sé, jo més que rellegir (ja em tocarà el torn) estic aprofitant per llegir clàssics com aquest i encara em manca molta feina!

    ResponElimina
  4. La literatura catalana del segle XX compta amb uns quants autors d'un gran nivell i un d'ells és Mercé Rodoreda.
    Sabies que té un carrer al meu poble?

    ResponElimina
  5. ... La vaig llegir per primer cop als catorze anys: em va trasbalsar i captivar alhora. Hi torno cada cert temps, i encara m'aturo en les mateixes frases esgrogueïdes pel temps...

    ResponElimina
  6. Ai la Rodoreda que ens roba el cor!
    Nosaltres demà al club de lectura parlem de Jardí vora el mar. Rodoreda és una gran autora si fos d'algun altre país d'Europa amb un estat al darrera seria mundialment reconeguda...

    ResponElimina
  7. La Mercè Rodoreda és moderna, quan va escriure i ara.
    Aloma ens mostra la joventud, l´entrada al món adult...
    Les altres novel.les tenen el mateix nivell.
    Ara s´han editat tots els seus contes junts, una meravella!
    Imma

    ResponElimina
  8. Manel: No, no ho sabia. Potser molts pobles i ciutats haurien de fer el mateix. Ara que ho dius, aquí no en sé de cap.

    Ariadna: amb 14 anys? no crec que jo haguès pogut gaudir-la, llavors, llegia novel·les històriques en aquells temps: Quo Vadis? Sinuhé, el egipcio... i em sembla que no llegia en català, no se'n trobaven gaire llibres.

    Fe: Només he llegit Aloma, tinc ganes de llegir-ne més de l'autora, però estic una mica encallada amb El cor és un caçador solitari, crec que la literatura nordamericana no fa per a mi.

    Inma: Coincideixo amb tu en la definició. A veure si m'hi puc posar amb alguna de les altres novel·les seves!

    ResponElimina
  9. Doncs no triguis a descobrir-la, prova Jardí vora el mar!
    I els nordamericans... m'encanten, prova-ho amb en Wallace Stegner i el seu magnífic llibre En lloc segur! :)

    ResponElimina
  10. ... La sort va ser la professora de català que teniem, amb una llista de lectures que ens va donar per anar llegint durant el curs a les hores B de la seva assignatura, em va obrir tot el món de la literatura catalana... A més d'Aloma, especialment m'agraden també, Mirall trencat, Jardí vora el mar, La mort i la primavera, i els reculls de contes de La meva Cristina i altres contes, i Viatges i flors...

    ResponElimina
  11. Fe: Ho provaré. El de Stegner el vaig llegir, totes les crítiques el deixen genial però no em va agradar, vaig tenir feina a acabar-lo.

    Ariadna: Gràcies per la recomanació, segurament llegeixi "Jardí Vora el mar" ja que coincidiu tu i la Fe, i confio en el vostre criteri.

    ResponElimina
  12. Doncs prova amb en Richard Yates i Les germanes Grimes!
    I de la Rororeda a mi també m'agrada molt El carrer de les camèlies!

    ResponElimina
  13. Havia llegit molta Rodoreda. M'agradava, però bé, vaja, ja m'enteneu. L'any passat vaig agafar Mirall trencat i vaig flipar. Magnífica.Quin tros d'escriptora que he recuperat! Em falta La mort i la primavera. A veure si un dia d'aquests...

    ResponElimina
  14. Fe: N'he sentit a parlar molt bé d'aquest, l'apunto a la llista.

    Matilde: És dificil donar a l'abast, jo em pensava que ara tindria temps de llegir tot el que vull i mira...

    ResponElimina