'ALOMA', de MERCÈ RODOREDA

Vaig llegir aquesta novel·la per casualitat. Fa molts anys havia començat a llegir Mirall trencat i ho vaig deixar perquè no acabava de fer-me el pes. Però a la biblioteca de Cabrera aquest mes comencen unes tertúlies literàries, i el llibre d'aquest mes és Aloma.Em feia una mica de vergonya dir que no l'havia llegit, però amb els anys la meva curiositat s'ha fet més forta que la meva timidesa així que la vaig demanar.

Em pensava que em portarien l'edició de butxaca, la que normalment llegeixen els alumnes d'institut, però no, em van portar un exemplar en tela. Després vaig assabentar-me (de fet ho posa a la portada) que és la novel·la tal i com es va publicar l'any 1938. Segons explica el pròleg, quan Rodoreda preparava les seves obres completes només va salvar aquesta d'entre les seves novel·les escrites abans de la guerra, però la va revisar de tal manera que va acabar sent una versió ben diferent.

Sigui com sigui, aquesta versió que vaig llegir em va deixar completament extasiada. Un argument senzill però conmovedorament poètic, amb la minuciosa descripció dels ambients, la delicada visió de tot allò que envolta la protagonista, contrastant amb la força de les passions que arroseguen cap a la tragèdia, però sense arribar a ser tràgic, només directe, punyent. M'ha agradat molt el vocabulari tan ric i tan clar, les imatges que projecta amb breus descripcions, frases que semblen versos de tan perfectes... És una història trista, la de l'entrada al món dels adults, la de l'abandonament del confortable món de la infantesa, però és, per damunt de tot, una història bella, feta de paraules belles.