"Desde una arboleda cercana llegaba el chirrido regular de un pájaro, un ric-ric, com si estuviera dándole cuerda a algún mecanismo. Nosotros hablábamos de él como del pajaro-que-da-cuerda. Fue Kumiko quien lo llamó así. No sé cuál es su auténtico nombre. Tampoco sé cómo es. Pero, se llame, como se llame, sea como sea, el pájaro-que-da-cuerda viene cada día a la arboleda que hay cerca de casa y le da cuerda a nuestro apacible y pequeño mundo".
De vegades, les coses més senzilles, les petites certeses diaries, són allò que dóna sentit a la nostra existència i, encara més, demostren que som reals. Quan perdem aquests referents, el nostre món pot capgirar-se. Desorientats i vulnerables no ens queda altre remei que buscar, com en el conte del petit polzet, les pedretes que ens retornin al camí.
Això és el que li passa al protagonista de la novel·la, un noi amb una vida normal que es capgira en el moment en que desapareix el seu gat. A partir d'aquest fet, la recerca de la mascota el porta a descobrir uns personatges nous que obren la porta a un univers diferent, un espai confegit des del passat i que vé a trobar-lo no només en la vida real, sinó també en els somnis.
Barrejar el món oníric amb el veritable no és nou en Murakami, els somnis, la imaginació, són parts de la existència que molt sovint conflueixen i influexen en els fets. També són habituals els personatges excèntrics, entranyables per la seva simplicitat tant clarivident, que ens porten més enllà del materialisme cap a un espai on només hi compten les emocions i els sentits.
Aquesta novel·la explica diversas històries, la del protagonista i la recerca de la seva dona, la del vell espiritista il·luminat i la guerra, la de la extravagant veïna, la de les misterioses germanes amb nom d'illa mediterrània, la de la seva cap i el seu inquietant fill... en el més pur estil Murakami que manté als seus personatges a la corda fluixa que separa el somni de la vigilia, l'absurd del coherent, el sentiment del pensament.
Aquesta novel·la no ha estat traduïda al català, fins ara només s'ha traduït sis dels seus llibres a la nostra llengüa: El meu amor Sputnik, Kafka a la platja, L'amant perillosa, Tòquio Blues, i El salze cec i la dona adormida, i After Dark.
... D'ell, encara no he llegit a La caza del carnero salvaje i After Dark, però, dels que sí he llegit, aquest és el més "Murakami" de tots -si és que es pot dir així-, on trobes tots els detalls que caracteritzen els seus personatges i les seves històries...
ResponEliminaEstic d'accord amb tu. És el que condensa més les seves característiques.
ResponElimina