dilluns, 14 de setembre de 2009

HARUKI MURAKAMI


Ahir, mentre escrivia el comentari sobre el darrer llibre que he llegit de Haruki Murakami, vaig pensar que podria ser interessant parlar dels altres que he llegit fins ara.

Quan el vaig descobrir, ja feia anys que havien publicat en català Tòquio Blues, novel·la que havia anat fent-se una bona reputació boca-orella. Jo no l'havia llegit, de fet, no coneixia aquest autor fins que em van informar que sortiria una novetat amb el títol de Kafka a la platja en català i Kafka en la orilla en castellà. Això era a començaments de l'any 2007 i va ser tot un descobriment.

Kafka a la platja, és la història d'uns personatges insòlits, un viatge per la realitat farcida d'elements fantàstics que ens porten als mites japonesos, als sominis, fins i tot a l'absurd... és difícil escriure una novel·la que barregi amb tanta habilitat el possible i l'impossible.

Els protagonistes són dos personatges especials. Un, en Kafka Tamura, un estudiant solitari i disciplinat que un bon dia decideix fugir de casa i va a parar a una singular biblioteca privada. L’altre, el vell Nakata, que parla amb els gats i està dotat de poders especials que el converteixen en un ésser particular. Els dos estan embolcallats per un fil invisible i la seva història, carregada de màgia i misteri, va molt més enllà del que aparenta ser a primer cop d’ull

Kafka a la platja, va ser declarada la millor de l’any pels crítics del suplement literari del New York Times. John Updike, a The New Yorker va escriure: "Un llibre que no només és llegeix d'un cop, sino que estira metafísicament el pensament".

Un cop assaborit, el tast Murakami em va deixar amb ganes de més i vaig decidir-me per la novel·la que va donar-li més fama al nostre país: Tòquio Blues. Molt més intimista, s'allunya de la fantasia per a acostar-nos al cantó més fosc de cadascú però, això si, desvetllant la llum que s'hi amaga. És la història d'uns amors impossibles: el del protagonista, el de la seva estimada incapaç d'assumir l'amor perdut i el de la peculiar Midori, el personatge entranyable que no pot faltar en cap novel·la de Murakami. El protagonista es mou en un temps nostàlgic, el de la joventut que marxa, i entre el perill d'una mort prematura. És una història plena d'angoixa, amb espurnes d'esperança meravellosament descrites però que no va aconseguir superar la impressió que la primera novel·la va deixar-me.

El meu amor Sputnik va tornar a seduir-me, com la protagonista que s'enamora d'una dona misteriosa, amb una història impossible, purament Murakami, que la porta cap aquell món també impossible on l'autor es mou amb tanta habilitat. És un relat que combina l'intimisme de Tòquio Blues amb la fantasia de Kafka a la platja. Els sentiments de la jove protagonista cap a la seva enamorada, donen pas a una història inversemblant que ella mateixa li explica per a que la noia entengui el seu comportament. A partir d'aqui, s'obren les portes de l'insòlit, un univers de satèl·lits humans que vagarejen intentant trobar el seu rumb.

Si haguès de triar un llibre de Murakami, no sé quin triaria, es possible que fos Kafka a la platja, però potser em traeix el fet de que va ser la primera descoberta que vaig fer de l'autor. Em caldrà seguir llegint obres seves i així podré decidir amb quina em quedo.

3 comentaris:

  1. No he llegit res d'aquest autor, m'hauré d'espavilar perquè segons el que veig per la blogsfera sóc de les úniques!!!

    ResponElimina
  2. Jo he llegit "After Dark" i m'ha agradat molt. També he llegit 2 entrevistes de quan va venir a visitar Barcelona.

    Respecte l'escriptura diu que no té cap mètode. Impossible: un senyor que se'n va al llit a les 21:00 i es lleva a les 5:00 no en té mètode? Només cal llegir bé un llibre seu per veure com està estructurat.

    Respecte a "After dark" els comentaris més simplistes et diuen: "vivències de post adolescents o pre-adults, molta música, al.lusions al jazz, surten gats...

    Ni de lluny! El llibre planteja -llegit amb atenció-, els problemes vitals d'una noia que s'enfronta a punt d'inflexió en la vida i decideix pasar-la en fora de casa.

    No trepitjo res del desenllaç ;).

    ResponElimina