divendres, 11 de setembre de 2009

'LA INTERPRETACIÓ DEL CRIM', de JED RUBENFELD


"L'any 1909, Sigmund Freud, acompanyat pel seu deixeble Carl Jung, va fer la seva primera i única visita als Estats Units per pronunciar un seguit de conferències sobre psicoanàlisi a la Universitat de Clark, a Worcester (Massachusetts). El doctorat honoris causa que li van concedir a Clark va ser el primer reconeixement públic que Freud va rebre per la seva feina. Malgrat el gran èxit d'aquella visita, durant els anys posteriors Freud sempre va comentar que els Estats Units l'havien traumatitzat. Va qualificar els nord-americans de salvatges i va atribuir a aquella estada xacres que ja l'afectaven molt abans de 1909. Els biògrafs de Freud han donat moltes voltes a aquest misteri i han especulat sovint sobre la possibilitat que als Estats Units passés alguna cosa desconeguda que hagués pogut desembocar en aquella reacció altrament inexplicable".

Així comença La interpretació del crim, primera novel.la de Jed Rubenfeld. La vaig llegir, ara fa un any i escaig, perquè me la va recomenar una persona molt lectora amb el criteri de la qual confio. Dic això perquè mai no he tingut tirada cap a la novel·la negra, però està clar que la qualitat no té res a veure amb els gèneres. Tanmateix, aquest és un llibre amb un misteri, sí, però tambè es podria qualificar de thriller històric perquè és tan present la descripció de Nova York de començament de segle, la seva aristocràcia i la seva política, com el naixement de la psicologia i l'evolució dels seus creadors.

A partir d'un fet real, el de la visita de Freud als Estats Units, i conjecturant el que podria haver passat, Rubenfeld construeix un història intel.ligent, interessant per la d'aspectes que tracta i ens descobreix als profans en el tema, i que t'atrapa des de la primera pàgina.

Tot un descobriment que renova el gust per la novel.la negra però també per la història i pel complex món de la psicologia, endintsant-se pels camins que permeten la interpretació del crim.

4 comentaris:

  1. No sóv gaire de nov negra, però com dius la qualitat no té res a veure amb els gèneres. L'apunto a la llaaaaaaarga llista de pendents

    ResponElimina
  2. Espero que t'agradi, com dic al comentari, jo tampoc sóc de novel·la negra, però aquesta la vaig trobar molt interessant pel tema del naixement del psicoanàli, la història de com era Nova York a començaments de segle i la seva societat.

    ResponElimina
  3. Visito per primer cop el teu bloc i el trobo molt interessant i selecte. Felicitats. Des d'ara el seguiré i m'he fet l'enllaç.

    M'encanta la novel·la negra, preferentment els clàssics. Aquest el llegiré gràcies a la teva aportació.

    ResponElimina
  4. Benvingut Manel, m'alegra molt saber que t'agrada el bloc. Espero que gaudeixis d'aquesta novel·la i m'agradarà saber la teva opinió.
    Fins aviat.

    ResponElimina