diumenge, 31 de gener de 2010

MARTÍ ROSSELLÓ


El vaig conèixer fa més de quinze anys, el doctor, li dèien, i sempre em va agradar la seva manera d’expressar-se, una mica zen però amb sarcasme. Durant molt anys vam compartir, a banda de l’afició a la literatura, un mateix espai: Premià de Mar. El seu era un univers petit en el que jo orbitava.


El recordo sortint de la llibreria responent al meu “no et cansis” amb un “gens ni mica”, el recordo esmorzant a l’Anec groc, a la plaça de l’Ajuntament, al bar Marina, a Ca'l Formatger...i em sembla mentira que ara l’hagi de recordar. Que aniré a Can Manent i no hi serà, que no l’escoltarem a Ràdio Premià... Queden els seus llibres, sí, però manquen els que ja no podrà escriure. Tot allò que encara tenia per dir amb el seu estil inconfusible, el del doctor Rosselló, “tan emprenyat amb el món com el primer dia”.


Ara feia temps que no ens vèiem, la meva òrbita va canviar, però no l’amistat ni la possibilitat de veure’ns en un o altre moment. Ja no serà possible. No tornaré a compartir aquelles xerrades entre cíniques i iròniques, aquelles estones en que em sentia una mica menys sola amb el meu odi al mon. El seu univers ja no és Premià de Mar, allà orbita ara el seu record, perquè la seva estrella és tan gran com ho era la seva capacitat d’escriure vivint i de viure escrivint.


Va ser a ell a qui vaig comunicar que tancàvem la llibreria abans que fos públic a Premià, va ser ell qui va guardar el seu record amb una fotografia i que ens va dedicar un post al seu bloc. Em sembla mentida estar escrivint això, estic afectada, m'ha costat creure-m'ho quan m'ho han dit i m'aferrava a la possibilitat que fos una confussió, el seu nom podria ser confusible per més que ell no.


Martí, allà on siguis, gràcies per les visites que em feies, pel teu tarannà, pels teus llibres, espero que el món on siguis ara sigui el que tu volies.


També han escrit sobre ell:

Montse Assens

Albert Calls
Endora
Anton M. Espadaler
Saül Gordillo
Toni Ibañez
Àngel Pagès
Pere
Jaume Subirana
Xavier Traïd
Rafael Vallbona
Tina Vallès

I aquí trobareu el seu bloc:

Martí Rosselló

12 comentaris:

  1. mantindre'n viu el record està bé, una abraçada :)

    ResponElimina
  2. Has sabut transmetre amb paraules ben dites i boniques el que segur que molts sentim. Un petó Silvia, ens veiem aviat.
    Clara

    ResponElimina
  3. Sílvia, sí, no hi és i el pitjor és que, al meu parer, no és en lloc més que en el nostre record, és molt però en suma poc, molt poc; el record avui és molt viu és però... demà i demà passat cadascú seguirà el seu camí i ell ... no disfrutarà de la cervesa, ni de la poesia, ni del passeig pel casc antic, ni d'aquest mar que veia des del seu átic mentre buscava tempestes..., per defecte s'ha estalviat ...veure tots els dolors que s'amaguen al costat d' aquests paisatges bonics... és que la vida és com el pal d'un galliner, curt i ple de merda! i mira, poder.... a saber ... el que ens depara els anys que venen..., preò entre els regals que la vida fa, ell ha estat un.
    Que et sembla una biblioteca amb nom de noia: Anna K..., i un carrer amb el seu nom. Així serà encara més perdurable.

    Quina vomitada! Per cert, el teu text esplèndid, està fet amb el cor, que diria el doctor.

    ResponElimina
  4. Gràcies Clidice.

    Clara, quina sorpresa, ens veiem, ara vaig a Premià un cop a la setmana a fer ioga.

    Teresa, penso com tu, però jo crec que encara que cada dia no ens recordem, en Martí ja forma part de la història de Premià. Jo crec que la biblioteca nova hauría de dur el seu nom.

    ResponElimina
  5. BEN ESCRIT, BEN DIT. Aquests dies les complicitats van per carrers i places. Vertiginós!
    Una abraçada.

    àngel

    ResponElimina
  6. Molts ànims en la tasca d'aprendre a viure amb el record.

    ResponElimina
  7. El trobarem molt a faltar, Sílvia!
    Jo el vaig conèixer fa quaranta anys.. tota la vida...i ara em ve a sobre tanta memòria, que m'adono que em queda el gran tresor del seu record...
    una abraçada, Sílvia, ens veiem a la tarda
    montse assens

    ResponElimina
  8. ... Unes paraules plenes de sentiment... Una abraçada...

    ResponElimina
  9. Àngel, una abraçada a tu també. Em va agradar molt el text que vas triar.

    Moltes gràcies, Fe. Al final, tot és record.

    Montse, una abraçada, ens hem quedat sense un bon company, i tant que el trobarem a faltar.

    Sí Ariadna, hi ha molt de sentiment i ahir va ser tot molt emotiu.

    Gràcies a tots pels ànims, i una abraçada als seus (meus) amics.

    ResponElimina
  10. Sílvia, una abraçada. Aprofito per dir-te que tot i que ja no visc a Premià (però hi tinc els pares, important!), encara trobo a faltar Proa Espais quan passo per la plaça de la Foneria (o com coi se digui ara, que per a mi és la de la Foneria i no se'n parli més) per anar a cals pares. De fet, jo encara enyoro la Gafarrons, també! Recordo un cop que hi venir el Monzó, fa molts anys, i hi havia en Martí, i suposo que tu també... Aquests dies no paro de recordar... Volia passar per Can Manent amb les meves filles, quan siguin prou grandetes per entendre on són, i ara no sé si ho faré... Que dur.

    ResponElimina
  11. Gràcies Tina, m'ha agradat que et recordis de nosaltres (la llibreria es deia Proa Premià però molta gent es confonia per la similitud amb la nostra "mare" Proa Espais que encara segueix, per cert). Jo pel nom no et sé ubicar, però estic segura que si et veiés et reconeixeria si hem compartit espai i amics durant tants anys. A mi també em passa que com més gran em faig més nostàlgica em torno. Ens haurem d'acostumar. Si em veus un dia per Premià (encara hi vaig a fer ioga), sis plau, diga'm alguna cosa, m'agradarà saludar-te.

    ResponElimina
  12. Sí, noia, Proa Premià, on tinc el cap! Si et veig, et saludo, i tant. Però vaig poquet a Premià, només els caps de setmana. Salut!

    ResponElimina