LA VEU DEL ROURE: Martí Rosselló

dilluns, 31 de gener del 2011

MARTÍ ROSSELLÓ, UN ANY JA

Ja fa un any, i mira que estàs amunt!

Un globus d'aire tebi i l'ull d'un telescopi
ens poden ajudar a entendre una mica més
la vida que ens sustenta

Mireu que estic amunt! Veieu aquell punt verd
que es perd de petitó? (progresso lentament
per tot el firmament). I el globus que s'encén
de tan cremat com viu? Sóc jo en un vol incert.

Vosaltres, allà a baix, amb tot el temps que us perd,
dissimuleu la por a què obliga un parent
cregut i que no és res o, tirant llarg, és gent
d'aquella que es dissol perduda al seu desert?

Viu la ciutat que es mor - des d'aquí la veig tota-
de tant de seny pactat en corcar-se per sota
qualsevol voluntat que arrisqui el món en vida.

No seré jo qui jutgi un joc tan idiota.
I sé que, un cop a baix, hi ficaré una pota
per no ser-ne'n rebel. Ben engantxat, qui crida?
Figures amb nom. Martí Rosselló i Lloveras

Sobre en Martí:

Homenatge de la Biblioteca Martí Rosselló: Dossier Martí Rosselló

Bloc de la publicació que va impulsar als anys 90: Cartes sense sobre

A la Wikipedia: Martí Rosselló i Lloveras

El seu bloc: La coctelera

El que vam escriure d'ell: La Veu del Roure

diumenge, 31 de gener del 2010

MARTÍ ROSSELLÓ

El vaig conèixer fa més de quinze anys, el doctor, li dèien, i sempre em va agradar la seva manera d’expressar-se, una mica zen però amb sarcasme. Durant molt anys vam compartir, a banda de l’afició a la literatura, un mateix espai: Premià de Mar. El seu era un univers petit en el que jo orbitava.

El recordo sortint de la llibreria responent al meu “no et cansis” amb un “gens ni mica”, el recordo esmorzant a l’Anec groc, a la plaça de l’Ajuntament, al bar Marina, a Ca'l Formatger...i em sembla mentira que ara l’hagi de recordar. Que aniré a Can Manent i no hi serà, que no l’escoltarem a Ràdio Premià... Queden els seus llibres, sí, però manquen els que ja no podrà escriure. Tot allò que encara tenia per dir amb el seu estil inconfusible, el del doctor Rosselló, “tan emprenyat amb el món com el primer dia”.

Ara feia temps que no ens vèiem, la meva òrbita va canviar, però no l’amistat ni la possibilitat de veure’ns en un o altre moment. Ja no serà possible. No tornaré a compartir aquelles xerrades entre cíniques i iròniques, aquelles estones en que em sentia una mica menys sola amb el meu odi al mon. El seu univers ja no és Premià de Mar, allà orbita ara el seu record, perquè la seva estrella és tan gran com ho era la seva capacitat d’escriure vivint i de viure escrivint.

Va ser a ell a qui vaig comunicar que tancàvem la llibreria abans que fos públic a Premià, va ser ell qui va guardar el seu record amb una fotografia i que ens va dedicar un post al seu bloc. Em sembla mentida estar escrivint això, estic afectada, m'ha costat creure-m'ho quan m'ho han dit i m'aferrava a la possibilitat que fos una confussió, el seu nom podria ser confusible per més que ell no.

Martí, allà on siguis, gràcies per les visites que em feies, pel teu tarannà, pels teus llibres, espero que el món on siguis ara sigui el que tu volies.