divendres, 8 de gener de 2010

'LES GERMANES GRIMES', de RICHARD YATES


El relat sobre aquestes dues germanes m’ha seduït de tal manera que només vaig necessitar un parell de dies per a enllestir la novel·la. Es tracta d’una (aparentment) senzilla història que explica la vida de dues germanes que prenen camins ben diferents. El punt de partida arrenca l’any 1930, quan els pares de les nenes s’acaben de separar, i arriba fins als anys 70 en que elles ja tenen les seves propies vides i les seves propies històries.


Tots els qui tenim germans ens hi podem reconèixer, fins i tot aquells qui no en tenen, perquè les personalitats d’aquells que ens són propers evolucionen, o potser ho fem nosaltres, com les protagonistes que es distancien fins al punt que ja no es coneixen realment. Per aquest motiu la sorpresa de descobrir quina ha estat en realitat la vida de la germana amb els sentiments de culpa i penediment, la decepció davant dels esdeveniments, l’angoixa de la fustració i, sobretot, la soledat, es converteixen en els veritables protagonistes d’una novel·la que evoluciona com la vida real. La sensació de qualsevol persona que veu com s’esquerda la idea que de nen s’havia fet del futur, com cauen les màscares i les façanes i com, lentament, tot es converteix en passat.


Ha estat una gran descoberta gràcies a la recomanació de la llibretera de l’Espolsada, la Fe. No vam coincidir amb En lloc segur que, malgrat las bones crítiques de tothom, a mi no em va agradar gens, i em va recomenar aquesta deliciosa novel·la. Des d’aquí, moltes gràcies.

3 comentaris:

  1. Gràcies a tu.
    El record de les germanes Grimmes dura dies i dies. A mi me'l va recomanar en Màrius Serra i vaig quedar-hi ben atrapada... pobres dones quina vida més miserable... malgrat el pas dels anys hi ha situacions en la vida de les dones que són allà mateix.

    ResponElimina
  2. Doncs sí, malauradament el progrés es produeix només a nivell tecnològic.

    ResponElimina
  3. Coincideixo amb tu, Sílvia. Es llegeix com l'aigua i jo, que tinc germana, hi vaig reconèixer moltes coses. Un dels llibres del 2009 per a mi, dels que rellegiré i recomanaré tant com pugui.

    ResponElimina