Ecstasy. Maxfield Parrish AQUÍ
Aquí,
amb la mà arrelada
a un bocí de sorra
que arreplega
el càlid alè de març,
escolto el temps
com em reclama.
Retalls de vida,
viaranys de ginebró,
espais de llum
i tempestes.
I així,
continguda en el polsim
que jo estrenyo,
retorno a l’alzinar
sota un cel marítim.
Un domini de mar,
on jo,
màquia d’arbustos,
retall d’una natura que m’abraça,
em reprenc en la terra.
I respiro
un hàlit d’esbarzers
i de pinedes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada