diumenge, 7 de febrer de 2010

TORNAR A LA POESIA

O la poesia ha tornat a mi, potser, el cas és que estic reescrivint antics poemes inèdits i escrivint alguns de nous. Avui vull penjar aquest que dedico al Martí Rosselló.


Ecstasy. Maxfield Parrish

AQUÍ

Aquí,
amb la mà arrelada
a un bocí de sorra
que arreplega
el càlid alè de març,
escolto el temps
com em reclama.
Retalls de vida,
viaranys de ginebró,
espais de llum
i tempestes.

I així,
continguda en el polsim
que jo estrenyo,
retorno a l’alzinar
sota un cel marítim.
Un domini de mar,
on jo,
màquia d’arbustos,
retall d’una natura que m’abraça,
em reprenc en la terra.

I respiro
un hàlit d’esbarzers
i de pinedes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada