dimarts, 3 de novembre del 2009

'EL COR ÉS UN CAÇADOR SOLITARI', de CARSON MCCULLERS


Quan vaig començar a llegir aquesta novel·la, de seguida vaig veure que estava francament ben escrita, però no és infreqüent que llibres ben escrits no aconseguixin mantenir l'interès en l'argument. Com a mínim, a mi em passa.

Al principi em va engrescar la manera d'explicar la peculiar amistad entre dos sordmuds i el seu univers tan concret. Després, vaig flaquejar una mica quan comencen a introduir-se d'altres personatges. Però, una vegada familiaritzada amb les particularitats de cadascú, vaig deixar-me endur per ells, vaig mirar amb els seus ulls, vaig compartir les seves inquietuts, les seves pors i vaig caçar en solitud somnis, ideals i anhels.

La història no és altra cosa que la suma de vides que s'enllacen, tan properes però tan desconegudes pels qui tenen a la vora. L'argument és una realitat decebedora, un escenari on els personatges actuen amagant la seva veritable personalitat. Com en un ball de màscares, com a la vida mateixa, passen de nens a adults, de joves a vells, de treballadors a esguerrats, d'una manera gens extraordinària. Nomès la solitud dóna oïdes als sords, melodia als músics i cames als coixos.

La veu que té aquesta soledat és la de la poesia, una reflexiva manera d'explicar des de dins el que anima un poblet, aliè als grans esdeveniments previs a la Segona Guerra Mundial, un poble que podria ser l'ànima de tothom.

11 comentaris:

  1. L'hauré de posar a la pila també :)

    ResponElimina
  2. Prenc nota, amb tant de temps com tinc ara necessite omplir les meues llargues hores de lleure.

    ResponElimina
  3. Jo ja el tinc a la pila-que-no-baixa-mai. Tens molta raó quan dius que escriure bé no és el mateix que escriure un bon llibre (tot i que s'ha de dir que ajuda).

    ResponElimina
  4. Espolsada: Una mica sí que baixa, que et vaig llegint...

    Clidice: Posa, posa (pel que et conec, crec que aquest serà dels que t'agradin)

    Manel: No em crec que tinguis llargues hores de lleure.

    SM: M'alegra que coincidim perquè crec que ets una persona amb molt de criteri.

    ResponElimina
  5. ... Jo també el tinc pendent per llegir a la pila-que-no-deixa-de-crèixer...
    =:)

    ResponElimina
  6. De C.Mc.Cullers he llegit "Frankie y la boda", el llibre de la infantesa i adolescència que cal llegir d'acord amb la lentitud del temps escrit - l'Amèrica profunda, d'estius enganxosos- i alhora amb el record de la nostra pròpia vida, que discorre o massa lenta o massa apressada, somiadora, inquieta. Bon llibre, per cert.
    "La balada del cafè trist" és potser una de les obres més conegudes de C. Mc. Cullers. I ara no recordo si he llegit "El cor..." que comenteu.
    Aneu fent pila, que jo faig prestatges.

    ResponElimina
  7. En prenc nota Olga, jo també vaig fent pila ara que tinc molt temps per a llegir.

    ResponElimina
  8. Molt bo i maco aquest llibre, Sílvia. Vaig tenir constància de l'autora en una peli d'en Travolta! Sí..., feia d'escriptor nordamericà de la banda surenya, frustrat i alcohòlic.. i li recomenava aquest llibre a la no menys famosa i superbella, Scarlett Johansson. D'aquí van venir altres,com la Balada..., Frankie and Addans... una pasada! Per ce4rt, s'han fet adaptacions cinematogràfiques d'alguns dels seus llibres, encara que jo no n'he vist cap.

    ResponElimina
  9. Jo també l'he vist aquesta pel·licula i també em va "picar" la curiosistat. Després la va recomenar un noi al blog "de casa al club" i m'hi vaig decidir. Els altres no els he llegit encara, tot arribarà. I les pel·lis tampoc no les he vist.

    ResponElimina