dissabte, 21 de novembre de 2009

'UNA LECTORA POC CORRENT', d'ALAN BENNET


"És un dia qualsevol al Palau de Buckingham i els gossos de la Reina no paren de bordar cap a una banda del jardí per on ella no acostuma a passejar. Seguint-los, la Reina descobreix, aparcada, la biblioteca mòbil de Westminster, una furgoneta antiquada amb un bibliotecari també antiquat i Norman, un treballador de la cuina reial jovenet i pèl-roig, a qui Sa Majestat no havia vist mai. Una mica obligada per les circumstàncies, la Reina s’emporta un llibre en préstec, sense saber que a partir d’aquell moment les visites a la biblioteca i el fet de conèixer Norman li canviaran del tot la vida."

Aquest és el començament d'un brillant retrat sobre les aparences i les conveniències, un llibre escrit amb la subtil acidesa que caracteritza l'humor britànic: formal i directe, reflexiu i precís. Vaig gaudir molt amb la història, la manera en que està escrita, la crítica tan real i, especialment, el final, genial, que s'ajusta perfectament al tarannà de tota la novel.la.

Ens explica com un fet tan inofensiu com és l'hàbit de la lectura pot, tractant-se de la Reina d'Anglaterra, esdevenir un problema d'estat, amb unes conseqüencies que arriben a ser, fins i tot, ridícules. Tot plegat ens fa reflexionar sobre la frivolitat de la societat que ens envolta però, això si, sense perdre el somriure.

6 comentaris:

  1. No saps les ganes que tinc de llegir-lo! Ara perquè estic amb "Els jugadors de whist", però només l'acabi m'aniré a la llibreria a buscar-lo.

    Moltes gràcies per la recomanació, aquest és un fantàstic blog!

    L'imperdible de ℓ'Àηimα

    ResponElimina
  2. Un humor molt fi i subtil. Jo vaig passar una bona estona i els del club de lectura també, va ser amb el llibre que vam començar-lo.

    ResponElimina
  3. M'alegra que t'agradi el blog Jordi, jo m'ho passo bé escrivint sobre llibres que he llegit o sobre temes que m'agraden i compartint les meves impressions. De la mateixa manera que a mi m'orienten les recomanacions d'altres, voldria que les meves també fossin útils.

    Fe: és el tipus d'humor que a mi m'agrada (crec que ja ho saps). A més, la lectura és molt àgil i fa grans reflexions de manera simple i directa. No sabia que vau començar el club de lectura amb aquest llibre, una bona tria i segur que ho vau passar bé.

    ResponElimina
  4. Jo crec que sí, Fina. No conec les teves lectures, però em sembla que la ironia del llibre t'agradaria.

    ResponElimina