De moment, tot el que he llegit de
Francesc Puigpelat m’ha agradat força:
Roger de Flor, el lleó de Constantinoble, va ser una interessant descoberta i
Els llops una agradable sorpresa pel canvi de registre, res a veure amb la novel.la històrica escrita de forma epistolar de la primera però igualment atraient.
La segona mort de Jesús de Natzaret, torna a revelar la capacitat innovadora d’aquest escriptor, la seva habilitat no només per a escriure sobre temes i gèneres diferents, sinó també per a fer-ho en diferents estils. Aquest cop utilitza la forma d’una mena de diari, un estudi, dut a terme per un banquer empès a fer d’investigador i que ens descobreix una trama que va més enllà de la conxorxa per a revelar les fonts primitives de les creences en les quals es basteix tota religió, costum i tradició. Què hi ha? Què hi pot haver rere la mort de Jesús de Natzaret? És cert tot el que ens van explicar?
Tinc debilitat per aquests temes, per això de seguida vaig descobrir la petjada del meu admirat Robert Graves, però hi ha molt més que, gràcies a aquesta novel.la, vaig descobrir. Una trama sorprenent que dóna més d'un gir, al voltant d’una història que arrela en els mites que són, al cap i a la fi, la nostra inquietut més pregona.
Un llibre original i que es llegeix d'una tirada, i que per cert, vaig comprar a la vostra llibreria, que trobo a faltar.
ResponEliminaSegurament te'l recomanaria jo, Rosa, perquè em penso que tenim gustos similars. A mi em va fer pensar, em va recordar coses que havia llegit, em va sorprendre i, fins i tot, em va fer riure en alguns moments.
ResponEliminaDoncs si, me'l vas recomanar tu, igual que "La muerte de Venus", de Care Santos.
ResponEliminaAgraïda!