dimarts, 30 de setembre de 2014

Danny & Roberta’ amb la Cía Teatral La Casona



Vaig saber d’aquesta obra per mitjà de la Raquel Recolons, professora d’interpretació i productora, que me’n va parlar quan encara s’estava gestant  i demanaven col·laboració a través de la plataforma de crowfunding, Verkami.
L’entusiasme de la Raquel de seguida va despertar el meu interès per aquesta peça, escrita el 1983 pel dramaturg nord americà John Patrick Shanley qui la va titular Danny and the Deep Blue Sea (Danny i el profund mar blau). Les obres d’aquest autor han rebut guardons tan prestigiosos com el Pulitzer i el Tony, i ell ha estat reconegut als Globus d’Or i a l’Oscar amb la película Doubt (El dubte). Però, tot i amb això, dur als escenaris catalans una història ambientada al Bronx on només actuen dos personatges que basteixen la seva força en el cos i en el diàleg, era una aposta arriscada. Malgrat tot, la confiança dels qui van apostar per l’obra es va veure compensada gràcies als mecenes que, amb les seves micro aportacions, van permetre assolir l’objectiu fixat per poder tirar endavant el projecte.
A partir d’aquell moment, tota la maquinària teatral es va posar en marxa i a mitjans de juliol va tenir lloc la pre-estrena. Dirigits per Fernando Griffell, fundador i director del centre de formació i producció teatral La Casona, els actors Sara Parisi i Albert Franch es van deixar la pell i l’ànima en aquesta obra colpidora i intensa. I no ho dic en un sentit metafòric, perquè els espectadors poden palpar aquesta intensitat en cadascú dels gestos dels intèrprets, en les modulacions de la veu i, sobretot, en la crispació dels cossos que semblen voler fondre’s en la foscor que assetja l’escenari.
Danny&Roberta és la història de dues persones solitàries que es mostren hostils davant d’una realitat que els ha maltractat. Dolguts pel pes de les seves pors i frustracions, actuen amb agressivitat i duresa, com dues feres engabiades. Però tota aquesta feresa comença amansir-se en el precís moment en que es troben. A mida que es van coneixent, els murs de feredat cauen i una altra realitat, sense dolors, ni angoixes, ni culpes, despunta en el seu horitzó.
Acostumats com estem a deixar la imaginació en mans dels efectes visuals, aquest muntatge apel·la a la força de la paraula i del gest per sacsejar l’espectador. Una oportunitat única de veure l’autèntic poder del teatre, el que transcendeix l’espai escènic i integra el públic en l’actuació.
Si voleu gaudir d’aquest teatre en estat pur, no us perdeu qualsevol de les funcions que tindran lloc a la sala de teatre de La Casona aquest mes d’octubre: Entrades Danny&Roberta.

2 comentaris:

  1. Me alegro de leer este comentario en este blog y sobre todo coincidir en la fuerza de este extraordinario montaje del que disfruté en su día y que recomiendo encarecidamente.
    Silvia Castelló

    ResponElimina
  2. Muchas gracias por tu comentario, Silvia. La compañía de teatro La Casona merece que se haga difusión de esta gran obra, además, sería una pena que la gente que ama el teatro no se enterase. Un abrazo.

    ResponElimina