dimarts, 9 de setembre de 2014

‘Cuando nos vamos ¿A dónde vamos?’ (Círculo Rojo), de Isabel Rodríguez Vila


La mort és, potser, la qüestió que més dubtes, pors i debats ha suscitat des de l’albada dels temps. Hi és present a totes les cultures que l’han tractat de maneres ben diverses i, hores d’ara, encara continua sent un misteri que cadascú interpreta a la seva manera. Aquest procés va acompanyat d’un sèrie de ritus i pràctiques però, també, de sensacions. I és aquí, a la part més intangible, on la mort pren un sentit diferent per a cada persona. 

Per tal de poder suportar la càrrega emocional que comporta, hi ha hagut autors que han plasmat les seves experiències en llibres tan i tan famosos como els d’Elisabeth Kübler-Ross (La mort una aurora) o Raymond Moody (Vida Després de la Vida). Aquest llibres i d’altres relacionats amb aquest tema són ben coneguts per  la fotògrafa, infermera i cooperant, Isabel Rodríguez Vila,  que aporta una nova visió d’aquest fet transcendental al seu llibre Cuando nos vamos ¿A dónde vamos? 

Però aquesta no és la primera incursió en l’escriptura de Isabel, narradora incansable de tot allò que viu i lluitadora tenaç en la batalla per millorar el món. El 2009 ja es va aventurar a escriure l’obra Goundi. Unas vacaciones diferentes, on plasmava la seva experiència solidària en l’África subsahariana. Tres anys més tard va publicar Descubriendo el corazón de la tierra, un relat sobre set viatges a diferents llocs del món que incidia encara més en l’enfocament personal i transcendit de les seves vivències.

Els tres llibres apareguts fins ara són fruit de la seva vinculació amb el Chad, país de l’Àfrica Central on desenvolupa la seva tasca solidària des de fa 22 anys. Una feina que va cristal·litzar el 2003 amb la fundació de l’associació Misión y Desarrollo para Goundi de la que és vicepresidenta. És per això que els beneficis obtinguts de la venda dels llibres que escriu van destinats a la creació o millora d’infraestructures sanitàries a la regió.

Cuando nos vamos ¿A dónde vamos?,  l'obra més recent de Rodríguez Vila, va aparèixer el passat mes de gener i ja porta dues edicions. En aquest llibre l’autora aparca per un moment la seva missió a Goundi i furga en els seus records, per tal d’oferir una visió de la mort que aplega el seu propi cicle vital. Així, al llarg de les pàgines se’ns mostra la vivència del traspàs des dels ulls de la nena, de l’adolescent, de la mare, de la filla, de la neboda... una perspectiva que no és només la dels anys, sinó la dels vincles afectius i, fins i tot, la de la creença. 

Cada capítol s’inicia explicant  una mort diferent: de persones grans i joves, amb diferents graus de parentiu; després, a partir de cada circumstància, l’autora basteix una reflexió que sovint ofereix consells basats en la seva formació, experiències i sentiments. El resultat és una obra de fàcil lectura que ens remet a situacions similars i que esperona no només el pensament sinó, també, l’espiritualitat.


Amb aquest llibre he après però, sobretot, m’he commogut. Perquè la Isabel escriu d'una manera tan propera, tan generosa, que et fa empatitzar amb tot allò que explica. És capaç de compartir estats d'ànims i percepcions, de manera que et sents partícep i veus reflectir-se en les seves paraules pors antigues i noves percepcions.

Cuando nos vamos ¿A dónde vamos? m'ha demostrat que la vitalitat de la Isabel ni tan sols la frena la mort, al contrari, és el ressort que la impel·leix a continuar treballant, a continuar creixent. És per això que em fa una gran il·lusió participar en la presentació del llibre que tindrà lloc a la Biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar. Serà el proper 19 de setembre, a las set de la tarda, i ella mateixa parlarà d'aquesta nova aventura, la més agosarada i la més personal. 




2 comentaris:

  1. gracies per aquesta resenya tan substancial, tan sincera i tan ¡ PROFESIONAL! una abraçada amb el meu agraïment ! Isabel

    ResponElimina
  2. Ho he fet amb molt de gust, Isabel, perquè m'agraden les històries de solidaritat, amb valors, i tu en tens de totes dues coses. Fins demà!

    ResponElimina