dilluns, 14 de juny de 2010

'UN HOME A LES FOSQUES', de PAUL AUSTER


El poder de la imaginació humana és il.limitat. Tant si és per fer el bé com per a tot el contrari, la nostra ment pot representar un ventall de possibilitats tan ampli com la nostra disposició emocional.

Lliure albir? Educació? Genètica? Sigui com sigui, la imaginació ens pot dur a l'infern o al paradís i ens permet deixar de ser criatures per esdevenir creadors.

Això és el que es mostra a la novel·la Un home a les fosques on el protagonista vençut, acabat i decrèpit s'entreté a imaginar un altre món amb una altra història, en les llarges hores de la seva solitud i vellesa.

A través del poder que Auster li atorga, el protagonista prova d'exercir la crueltat de la mateixa manera implacable com s'exerceix a la realitat i això ens fa adonar-nos de la foscor que envolta a certes persones.

Es tracta d'una història dura, colpidora, necessaria per entendre la despietada cruesa dels pitjors monstres: els nostres congèneres. La novel·la aconsegueix posar-nos davant del mirall i ens encara als horrors que som capaços de projectar.

"les pitjors possibilitats de la imaginació són el lloc on vius"

Aquesta frase condensa, crec jo, l'essència de la novel.la. Perquè el pitjor que algú sigui capaç de pensar pot tornar-se realitat com ha passat amb la guerra, la fam, les desigualtats...

5 comentaris:

  1. Sílvia amb aquesta descripció del llibre em poses la mel a la boca. Els llibres i la lectura són el meu "vici...". Comparteixo la frase, de vegades la realitat -propera- super la ficció, lamentablement.

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  2. Onatge, és un llibre molt descarnat. Al començament no tant, però cap al final impressiona, com a mínim a mi.

    S'hi està bé al far?

    ResponElimina
  3. Hola Sílvia, no es que visqui en un far, però sí que el veig des de casa, quan m'assec a taula o em poso a llegir a la terrassa. I passejar pel seu petit jardí ran de mar, és vida...
    Tornant a llegir el teu escrit, penso que hi ha milions d'homes a les fosques i alguns ells mateixos són la foscor...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  4. Ja m'ho imaginava que no vivies en un far, Onatge, era una pregunta una mica en broma perquè encara que sigui virtualment o en la imaginació, si s'hi està bé me'n hi vaig :)

    I estic d'accord amb tu en que moltes persones són a les fosques i d'atres són la mateixa foscor. És una cosa que em sobta que siguem tan diferents, que hi hagi qui ho dona tot pels altres i que hi hagi qui els ho prengui tot. Com si no fossin de la mateixa espècie.

    ResponElimina