dimecres, 9 de desembre de 2009

'HERBA D'ENAMORAR', de TERESA MOURE


Les originalitats en literatura poden ser perilloses. Desconcerten pel que tenen d'inusual, i ens fan dubtar de si veritablement innoven o si, simplement, són un exercici de virtuosisme literari.

Aquesta és la sensació que he tingut llegint el llibre de Teresa Moure, una novel.la en tres temps, molt ben escrita sens dubte, però amb un argument que, per a mi, no desvetlla res de nou, simplement fluctua, potser volgudament, com les aigues heraclianes que cita al començament.

Recreant la vida del filòsof Descartes i la de tres dones ben diferents (una remeiera, la reina Cristina de Suecia, i una estudiant) s'ens mostra la raó fredacontraposada a les diferents formes de passions que elles representen. El filòsof i la bruixa, el filòsof i la reina, però, i el tercer element? La noia actual, una estudiant, no sé ben bé què representa. Suposo que a la mateixa autora, però crec que es podria totalment prescindir d'ella. És clar que jo no entenc d'originalitats, ni de virtuosismes literaris, ni de vanalitats estètiques, simplement entenc la lectura, igual que el cinema, com quelcom capaç de commoure, de provocar algun resort que desperti la curiositat i que ens empeny a anar més enllà.

Potser em vaig perdre entre remeis herbàcis, correspondències lingüístiques i reflexions existencials. No obstant, em va agradar el seu llenguatge exquisit, d'execució exemplar malgrat el final, on l'autora introdueix el tercer personatge una mica amb calçapeu.

3 comentaris:

  1. Va ser el meu primer post!
    http://lespolsadallibres.blogspot.com/search/label/Teresa%20Moure

    ResponElimina
  2. Hola,
    m´ha agrada trobar-me l´apunt d´Herba d´enamorar, la vaig llegir fa 1 any per un club de lectura. Em sembla que té un argument ben sòlid amb les 3 vides ben diferents de les protagonistes, pot semblar fluctuant pel canvi d´èpoques, però com ens les situa!
    Un altre dels punts interessants, per mi, és la contraposició de racionalitat- emoció.
    Vaja que em va agradar molt, i de fet és una novel.la molt premiada.
    Imma

    ResponElimina
  3. Fe: No ho sabia. He llegit el teu post, i m'ha semblat que ho expliques molt bé. Jo el vaig llegir molt a gust, però, com explico, el personatge final no m'agrada. Sol pasar-me quan hi ha històries de diverses èpoques, que la del present no m'agrada. Em va passar amb Les filles d'Hanna, i també amb Fa mil anys que sóc aquí. M'hauré de psicoanalitzar? :)

    Imma: Tens raó, situa molt bé les diferents històries de cada una. També queda clara la juxtaposició del sentiment (emoció, com dius tu) versus la raó. A mi em va fer agafar-li una mica de ràbia a Descartes, qué prepotent i qué egoista. També es podria extendre una mica a la diferent manera de pensar home-dona.

    Gràcies per participar!

    ResponElimina