dijous, 17 de desembre de 2009

COMBATRE AMB POESIA.


L’editorial alacantina Aguaclara ha publicat el nou llibre de Manel Alonso, Correspondència de Guerra, guardonat amb el XIII Premi de Poesia Paco Mollà.

Un títol poderós, amb un cert aire reivindicatiu en el que intueixo una evocació de les seves batalles: les literàries i les que el món li presenta. Amb les literàries en refereixo a les que li han donat bagatge, les que li han fet evolucionar i fluctuar, les que han madurat els seus mots fins al moment present. Perquè Manel ha guerrejat des de sempre amb les paraules, han estat el camp de batalla de la seva creativitat i és en aquesta lluita on ens ha trobat a molts, ens ha acompanyat i, si ha calgut, ens ha defensat amb trinxeres de paper imprès.

Tinc moltes ganes de llegir aquesta nova obra seva perquè, si pot haver un corresponsal de guerra en les lletres aquest és Manel. En aquest sentit, coincideixo amb el que diu al pròleg Josep Antoni Fluixa:

"La veritat és que resultava inevitable, almenys per als qui coneixíem la trajectòria vital i literària de Manel Alonso. Sabíem que, tard o d’hora, havia d’arribar un llibre com aquest. És a dir, un llibre combatiu i atrevit. Combatiu, sobretot, per la temàtica, i atrevit, per no dir inusual, per la forma, perquè ens trobem davant d’un poemari d’expressió directa i clara. Una característica, per altra banda, destacada per tots els lectors i crítics que han comentat per escrit la seua poesia.”

Manel Alonso i Català va néixer a Puçol amb una ploma per llança. Ha guerrejat en el periodisme i en la edició, i ha aconseguit èxits com a autor de llibres infantils (Bernat i els seus amics, Els cinc enigmes del rei, Caram, quina aventura!, amb el que va obtindre el X Premi de Narrativa Infantil Empar de Lanuza i el X Premi Samaruc que atorga l'Associació de Bibliotecaris Valencians, L'arracada de l'oncle de Joan, La Calderona és nostra , Atrapar el viento, Conte contat torna a començar i La gata Perla), de contes (El carrer dels Bonsais), de novel•les (La maledicció del silenci, Escola d'estiu , traduïda al castellà com a Escuela de verano, i En el mar de les Antilles) i de dietaris (Estiu 1987). Les seves primeres batalles, però, van lligades a la seva expressió poètica que es recullia, fins ara, en quatre poemaris: Amb els plànols del record (1994), Oblits, mentides i homenatges (1998), Un gest de la memòria (1999), Com una òliba (2002) i una antologia Les hores rehabilitades (2002).

Després de gairebé nou anys lluitant en altres fronts, ens arriba ara aquesta correspondència que em disposo a llegir i, de ben segur, mentre ho faci sentiré al meu voltant com esclaten les lletres en terra de ningú.

2 comentaris:

  1. En Manel Alonso el vaig conèixer en la meva primera època ajelciana a través de l'Emili Gil i sempre vaig pensar que era un paio que mereixia arribar molt més enllà.
    Sembla interesant i just que li hagin donat un premi.
    Esperem que algún dia pugui venir a Barcelona a presentar el seus llibres.

    ResponElimina
  2. Jo també ho espero, Gabriel, em sembla que ha vingut algun cop.

    ResponElimina