dimarts, 29 de desembre de 2009

'LA DOBLE VIDA D'EN JOHN'


Aquest ha estat un entreteniment nadalenc que ens va permetre aparcar algunes obligacions i anar cap a la ciutat comtal, concretament al Paral·lel.

S'agraeix la dosi d'evasio i de diversió, a la que es va afegir la casualitat de trobar pel camí a un poeta conegut amb qui vam compartir espectacle i sopar. Això ens va permetre encarar-nos a l'obra amb més bon humor encara i gaudir d'una comèdia que, d'entrada, no s'adiu amb les nostres preferències.

Es tracta d'un vodevil escrit pel dramaturg anglès Ray Cooner, autor d'èxit al seu país, que recrea una sèrie d'embolics que s'inicien quan els fills del protagonista que té una doble vida (dues dones i dos fills) es coneixen per internet i volen trobar-se. Això dóna peu a unes situacions extrambòtiques, volgudament exagerades, en les que l'actor principal, Joan Pera, desplega les dots còmiques que tan bons resultats li han donat sempre. Cal dir també que David Verdaguer reforça l'aire d'histèrica desesperació de Pera i fins li dona un toc de patetisme que incita al riure. Per a mi, tots dos són el millor de l'obra.

Malgrat el que he dit abans de que no és l'estil d'humor que m'agrada (tot i que l'autor és anglès) el cert és que tampoc m'ha decebut. És, simplement, el que esperava: un humor senzill que fa ús de la paròdia i l'embolic al més pur estil vodevilesc. Tanmateix, em sembla que tampoc aspira a gaire més que a fer passar una estona entretinguda i provocar algunes riallades. I ho aconsegueix perquè jo en vaig escoltar forces.

3 comentaris:

  1. En Pera és un gran còmic tot i que a vegades sembla que faci sempre el mateix personatge. La Lloll tres quarts del mateix. Suposo que en temps de crisi aquestes obres s'agraeixen i suposo que tampoc enganyen a ningú ja que simplement l'espectador paga per passar una bona estona de rialles. A mi tampoc no és el teatre que més m'apassiona, però suposo que si em convidessin tampoc diria que no...La LLoll i el Pera, més enllà de fer tota la vida el mateix i per tant estar super encasellats, són bons actors.
    Per cert, quin era el perfil d'espectador?
    Avui ma mare mirant la tele un reportatge d'aquesta obra m'ha comentat que és de les obres que a la gent de la seva edat li agraden.
    Suposo que en temps de crisi, les sales teatrals opten per un teatre més comercial que pugui omplir el pati de butaques. I el Condal és un dels teatres que ha sobreviscut gràcies a aquest públic.

    ResponElimina
  2. Doncs hi havia gent de totes les edats Gabriel, potser predominaven de més de 60 però hi havia de més joves que jo. Bon any maco!

    ResponElimina
  3. Nosaltres vam tenir la sort de poder-la disfrutar durant la gira d'estiu, al Kursaal de Manresa, i la veritat, ens ho vam pasar genial.

    De totes formes per nosaltres, més que en Joan Pera i la Lloll (que també ho van fer), va resalta l'ex-"reporter amb bigoti", en David Verdaguer, que omplia una i altre vegada l'escenari... inconmensurable!!

    ResponElimina