dimecres, 18 de novembre del 2009

“Vamos directos al desastre, pero, ¡joder, en qué coches!” Eduardo Galeano


Aquesta frase, llegida a una revista que em van donar els de Greenpeace dissabte passat mentre passejava per Mataró, em va colpir perquè reflecteix una realitat absurda i perillosa de la que ja vaig parlar en aquest blog: la del domini dels cotxes.

La publicació alerta del fet que des de 1990 les emissions de gasos d’efecte hivernacle del sector del transport han augmentat gairebé un 30%. Aquests gasos són els principals responsables del canvi climàtic i, per això, molts països han hagut de reduir les emisions del sector elèctric o del residencial. Però el transport privat per carretera i l’aviació han augmentat dràsticament en els darrers vint anys sense que s’hagi fet gaire per limitar les seves emissions.

Segons informa la revista:

A més d’un fort increment de les emissions de CO2 a l’atmosfera, s’ha marcat un desenvolupament territorial fet a la mida del cotxe i del camió, amb greus efectes sobre la biodiversitat, l’accidentatlitat, el consum energètic i la fragmentació del territori”.

Tot això, suposo, en nom de la “llibertat” i la “comoditat” que diuen que dóna el cotxe. I dic suposo perquè totes dues estan sotmeses a la immensa fortuna de trobar aparcament, i supeditades a una enorme despesa de diners (assegurança, reparacions, benzina, pàrquing, impostos...) L’única explicació que trobo a aquest enamorament col·lectiu que ens està portant cap a la destrucció és que aquests gasos tinguin alguna substància estupefaent capaç de produir habituació en l'individu i d'alterar-ne profundament la personalitat, el comportament i àdhuc l'equilibri fisiològic (cito definició de l’Enciclopèdia Catalana).

Espero que algun prodigi ens faci despertar d’aquest encantament, pel bé del planeta i de nosaltres mateixos.

5 comentaris:

  1. I jo que volia tornar de la Lluna.No,no, m'hi quedo!. :-)

    ResponElimina
  2. No sé si dóna llibertat i comoditat, personalment preferiria tenir un transport públic decent, però la realitat ens obliga a tenir més d'un cotxe a casa. Tren=0 i autobusos pocs i a la seva bola. La veritat és que això del cotxe depèn exclusivament d'actes polítics. Ara mateix s'està injectant (quan no?) diners a la SEAT, i no s'està invertint en altres camps, i no s'està invertint en tenir la població de la 3a zona metropolitana ben comunicada amb transport públic, perquè, entre altres coses, s'ha promocionat que els llocs de treball estiguin fora de la població. M'agradaria que la gent toqués de peus a terra, però començant per dalt.

    ResponElimina
  3. A l'esquerra o a la dreta Sílvia? :-)

    ResponElimina
  4. Clidice: Totalment d'accord, calen més i millors transports públics. També has fet una observació que sovint jo menciono: que els llocs de treball estiguin fora de la població. Ignoro els motius, però és cert que ha anat així i crec que tothom hauria de treballar a prop d'on viu, però em sembla que això seria en un món perfecte, o a la lluna, on viu la Fina :)

    Fina: A l'esquerra, sempre.

    ResponElimina