dimecres, 20 de novembre de 2013

‘L’ARQUITECTE DE SOMNIS’, de TERESA ROIG


Sempre m’han atret les històries que hi ha rere les façanes dels edificis. Per això, quan em vaig assabentar de la publicació d’aquesta novel·la vaig saber que era per a mi. Una obra inspirada en la construcció de La Pedrera era una temptació massa gran per no deixar-m’hi caure... I ho vaig fer, assaborint cadascuna de les delicades peces que formen un relat tan artístic i inspirador com el propi monument.

Teresa Roig s’endinsa en la vida d’Antoni Gaudí i perfila un gran mosaic de persones i de circumstàncies que, en conjunt, formen una estructura perfectament equilibrada. Tot té un sentit argumental que embolcalla  i arrossega gràcies a l’habilitat de l’escriptora. Amb una escriptura àgil i elegant,  conforma una narració feta de petites porcions de la trama que donen una visió polièdrica de la història. D’aquesta manera, no només ens trobem amb la trajectòria vital i professional de Gaudí sinó amb la de tots aquells que, d’una manera més o menys directa, van tenir relació amb la construcció d’un dels edificis més emblemàtics de Barcelona.

L’acció transcorre a cavall entre finals de segle XIX i començaments del XX, una època de renovació i projecció de la ciutat comtal que es recull magníficament a la novel·la. Hi ha un gran treball de documentació però, també, d’introspecció dels personatges que viuen de maneres molt dispars els canvis que es van produint. La Pedrera sintetitza aquestes maneres de concebre i entendre el món, perquè hi ha qui la veu com un despropòsit, uns altres com una broma i, només uns pocs, com una obra d’art.

L’arquitecte de somnis és un bellíssim tribut a un home honest, un esperit ferm que no es va allunyar mai del seu camí. La seva mort en va ser la prova. El futur va acabar per donar-li el reconeixement que mereixia i ara, gràcies a aquest llibre, els lectors podem veure en la Casa Milà molt més que una part del Patrimoni de la Humanitat. Ara hi veiem les passions, els records i els somnis que hi conviuen. 



2 comentaris:

  1. esta novela a mi madre le tiene que gustar, porque ella es una admiradora de la vida y la obra de gaudí. siempre me cuenta cosas de él que ha leído. por ejemplo, sobre la incomprensión que a veces sufría cuando entregaba sus trabajos en la universidad...
    gracias por la recomendación, silvia. besos!

    ResponElimina
  2. Pues seguro que le encanta, Chema porque muestra una faceta muy humana de Gaudí. En castellano lo ha publicado Roca Editorial.

    Abrazos!

    ResponElimina