dijous, 1 de març de 2012

'RETRUM', de FRANCESC MIRALLES

Quan érem morts i La neu negra són les dues novel·les que formen la bilogía Retrum, una obra que recupera l'essència de l'estètica gòtica i trasllada al lector a aquest període de l'adolescència rebel i malenconiosa que anhela la solitud.

En el primer llibre, Quan érem morts, el protagonista, Christian, un noi de 16 anys, explica el canvi experimentat en la seva vida després de la dramàtica pèrdua del seu germà bessó. Desvinculat dels seus companys i de la seva família, es recrea en la tristesa i en l'aïllament fins al moment en què dues noies i un noi apareixen en la seva vida. L'aspecte lúgubre i enigmàtic dels tres joves aconsegueixen despertar l'interès de Christian, la qual cosa acabarà per afectar la seva monòtona existència. A partir d'aquest moment, la trajectòria vital del protagonista es converteix en un viatge cap al submón gòtic de la mà dels seus nous companys. Amb ells, aprendrà a veure la realitat des d'un altre prisma, alhora que descobrirà la força de la passió i els seus múltiples efectes, veient-se immers en un tràgic succés que li portarà fins als seus propis límits.

A la segona novel·la, La neu negra, trobem un protagonista molt més segur que ha d'enfrontar-se a les amenaces derivades del camí que ha escollit seguir. Ferm en les seves conviccions, no dubta a portar les seves decisions fins a les últimes conseqüències. Com en el llibre anterior, gens és superflu i tot és evocador, amanit amb interessants pinzellades que ens apropen a personatges maleïts, a llocs temuts i a llegendes i mites oblidats.

En Retrum la història flueix a un ritme adequadament àgil que sedueix fins a les últimes pàgines. Es poden trobar en ella nombrosos elements que recorden la narrativa de terror sorgida a la fi del segle XVIII i principis del XIX: l'amor pasional dels protagonistes, els escenaris inquietants (en aquest cas cementiris), les trames melodramàtiques (amb la tragèdia que arrossega el protagonista) i, sobretot, el pervers antagonista, és a dir, el dolent. Un personatge bàsic en tota novel·la clàssica de terror.

El protagonista per la seva banda, és el prototip de l'heroi romàntic: Rebel amb tot el que li envolta, decidit a buscar la seva pròpia destinació, solitari i una mica arrogant. És un personatge elegant, místic i misteriós que posseeix una espècie d'aura de perill que el fa irresistible. Pel que fa als personatges femenins, es pot intuir en ells a les femmes fatals de la literatura romàntica i a les vampiresses sorgides en els inicis del cinema. Tant l'heroïna com la seva antagonista representen aquest arquetip de fémines que poden portar a l'home a la perdició.

Però, a més, els dos llibres contenen constants referències musicals que remeten al moviment gòtic. A mesura que es desenvolupa la història s'introdueixen temes concordes a cada sentiment narrat que es claven en l'ànima turmentada del protagonista i la sacsegen, com una tempestat.

L'autor de Retrum, Francesc Miralles, demostra la seva habilitat com a narrador elaborant una trama suggeridora i àgil. Però, a més, posa de manifest la seva capacitat divulgadora introduint nombrosos referents literaris, artístics i culturals. Miralles, escriptor versàtil i prolífic, periodista i músic, deixa entreveure la seva passió per les lletres i per la música desplegant en ambdues novel·les la seva capacitat de seducció a través d'una història impactant i commovedora.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada