divendres, 24 de setembre de 2010

'INDIGNACIÓ', de PHILIP ROTH


La principal funció dels deus antics va ser explicar l'inexplicable. Això ajuda a entendre conceptes com el de sort o el de destí, malgrat no ens pugui evitar experimentar sovint sentiments com la indignació.

Intentant evitar la dissort, el protagonista de la novel·la marxa de la seva ciutat. El pare és el detonant que provoca aquest canvi de vida, amb el seu excés de preocupació és qui l'empeny a canviar d'universitat però, de fet i sense saber-ho, l'encamina cap al seu destí.

El protagonista tem patir la mateixa sort que els seus cosins i té un pla concebut per evitar-ho. No obstant això, la indignació que sent envers el que l'envolta complica els seus plans i ajuda a les Moires a concloure el tapís de la seva vida.

Podria ser un conte deliciós, però els brillants matissos amb que perfila els personatges, els peculiars trets amb que adorna cada acció i, sobretot, els elegants diàlegs on es reflecteix la falsedat que envolta el puritanisme, fan agraïr al lector que sigui una novel·la. Especialment remarcable la conversa amb el degà on, de la mà de Bertrand Russell, es qüestiona la religió a la vegada que es desplega la habilidat dialèctica i manipuladora que acostuma a acompanyar als creients.

4 comentaris:

  1. És una gran novel·la, potser considerada menor dins del conjunt de l'obra d'en Roth, però amb fragments -en cites alguns- extraordinaris. Roth hi descriu el puritanisme estúpid que impregnava part de la societat nord-americana de mitjans i finals dels anys 50 de manera magistral.
    Salutacions!

    ResponElimina
  2. És l'únic que he llegit d'ell, David, per tant, no puc comparar però coincideixo amb tu en què és una gran novel·la. És possible que es consideri menor perquè L'argument és molt senzill, però senzillesa no és sinònim de simplicitat. Gràcies pel comentari!!!

    ResponElimina