dissabte, 28 de gener de 2012

‘QUANTIC LOVE’, de SONIA FERNÁNDEZ-VIDAL

Barrejar la ciència amb les emocions pot ser un experiment curiós i, fins i tot, arriscat. Tanmateix, quan algú posseeix (com és el cas de l'autora d'aquest llibre) un esperit indagatori i un intens amor pel coneixement, el risc no l’aturarà en el moment de tirar endavant la investigació, per peculiar que aquesta sigui.

Així, al meu entendre, Sonia Fernández-Vidal, que ja va demostrar a La porta dels tres panys aquesta passió per barrejar a les seves provetes literàries física i aventura, s’arrisca en el difícil equilibri existent entre l’eterna dualitat del cos i de la ment.

El terreny d’experimentació en aquesta novel·la és l’efervescent món dels joves, tan vital i expansiu, que es manifesta en l’entorn tecnològic del CERN, (Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire), a la ciutat suïssa de Ginebra. Allà és on arriba la protagonista, una jove amb una incipient atracció cap a la ciència, per tal de treballar a la cafeteria d’aquesta organització amb l’objectiu d’aconseguir els diners que li calen per poder pagar-se la universitat.

Aquesta noia intel·ligent, però encara sense cap mena de formació científica, de seguida desperta l’empatia del lector poc familiaritzat amb la ciència (com és el meu cas), servint de fil conductor per endintsar-lo en temes de física, matemàtica o astronomia. L’autora ho fa amb habilitat, de manera que tota aquesta informació queda inserida en l’argument en forma d’anècdotes o comentaris, que aporten un interès afegit a la història.

Però per a la protagonista no tot és servir cafès i familiaritzar-se amb un món que l’apassiona, perquè aviat el seu cor comença a competir amb l’animació que regna al seu cervell. Els responsables del desvetllament del seu òrgan bategador són dos nois ben diferents: d'una banda, un extravertit periodista; de l'altra, un científic extremadament reservat. A partir d’aquí, ella haurà de passar pel tamís sentiments i conjectures per tal de provar de resoldre, tal com es diu al llibre, “l’equació de l’amor”.

Tot aquest procés evoluciona orbitant al voltant d’una sèrie de personatges, amics i coneguts de la protagonista, que ajuden a mostrar les facetes per les quals ella va passant, a mida que descobreix més coses sobre els dos nois. D’altra banda, contribueixen a donar agilitat a la narració afegint, a voltes, un to humorístic que encara fa més fluida la lectura.

Quantic Love és, en definitiva, una manera d’abocar-se al prodigi, a la petita gran maravella del cosmos que no deixa mai de manifestar-se tant al nostre interior com en tot allò que ens envolta.

Us deixo la banda sonora del llibre que va compondre el grup Nikosia.




2 comentaris:

  1. Gràcies per una ressenya tan maca, Sílvia!

    Petons!!

    ResponElimina
  2. De res, Francesc, ha estat un plaer llegir el llibre i això s'ha de compartir.

    ResponElimina