L'any 2005 va publicar-se Las voces del laberinto (Historias reales sobre la esquizofrenia), un llibre que no haguès llegit de no ser perquè conec a Ricard Ruiz des de la infantesa i sentia curiositat pel que havia escrit.
Va ser una sort, perquè podria haber perdut la possibilitat de descobrir un llibre no només interessant sinó, també, una història colpidora i descarnada que posa veu a les emocions, sentiments i pensaments de tots aquells que han viscut les malalties mentals.
La història que ens explica serveix per a obrir-nos la porta cap al món tan complex i desconegut de les persones que pateixen aquests transtorns fent que, mitjançant aquestes veus laberíntiques, ens sembli molt més proper.
Esquizo és la versió catalana d'aquell llibre, però actualitzada i amb alguna història menys, a banda de amb un nou títol més explícit que evidencia el fet de poder anomenar aquesta malaltia pel seu nom.
Ricard Ruiz Garzón fa molts anys que es dedica al periodisme literari i la seva manera d'escriure beu d'aquesta font, la qual cosa fa del seu llibre no un text merament divulgatiu sinó un relat on les paraules exerceixen el seu efecte més literari.
Llegint La noia del parc, de Francesc Cabiró
Fa 13 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada