'Molt aviat a la meva vida ja va ser massa tard'.Les frases del llibre són així de colpidores. Les imatges, impactants. Però no em sorprèn aquesta habilitat de l'escriptora de dir tant amb tan poc. Als quinze anys i mig ja sap del desig, de la bellesa, de la mort i del destí.
'Ja ho sé. Sé alguna cosa. Sé que no són els vestits els que fan a les dones més o menys belles, ni les cures de bellesa, ni el preu dels ungüents, ni la raresa, el preu dels arreus'.
Marguerite Duras s'amara de la senzillesa oriental per explicar una història que és un seguit d'amors i de desamors. El títol focalitza aquest amor en una sola persona, però n'hi ha dues més: la mare i el germà petit. I també la passió pel país i l'atracció pel temps i per la immortalitat.
'
Caldria prevenir a la gent d'aquestes coses. Ensenyar-los que la immortalitat és mortal, que pot morir, que ha passat, que torna a passar.'
Després hi ha els amors dels altres, les fatalitats i els somnis d'aquells que van viure històries similars que semblen emmirallar-s'hi i fer-se'n ressò.
Els records i els sentiments que els acompanyen serveixen a l'autora per fer una reflexió estàtica de la seva vida. S'atura en els fets cabdals i els deté per tal de cercar els indicis que els van precedir. Tot s'alenteix però flueix, com el Mekong, en un temps únic com l'estació que domina aquella terra sense primavera, ni bon temps.
Aquesta és la història d'un despertar, però no només a l'amor, sinó a la consciència. El moment de reconèixer el mateix desig en la mateixa mort. L'eternitat en la vida. La decrepitud en la jovenesa. L'envelliment.
En tinc un molt bon record, em va acompanyar en un viatge per terres vietnamites.
ResponEliminaGran comentari i gran novel.la; les frases són extraordinàries.
ResponEliminaUna lectura idònia, Espolsada. Perquè l'amant també és el país.
ResponEliminaFrases impactants, Rosa Isabel, que porten imatges, sensacions, pensaments... m'alegro que t'hagi agradat el meu comentari.