Diuen que és l'obra més insòlita d'Eduardo Mendoza i , tanmateix, té el segell que caracteritza molts dels seus llibres. Aquells que plantegen una trama detestivesca que es desenvolupa sota un enfocament ben irònic.
En aquest cas es tracta d'una mena de paròdia de la novel·la històrica i de la policíaca. Una narració amb un toc humorístic, que s'explica amb un llenguatge volgudament arcaitzant per tal de remetre'ns a l'època en que es situa: el segle I de la nostra era.
El protagonista és un peculiar personatge, ciutadà romà, que es troba a la ciutat de Jerusalem i que ha de resoldre un, també peculiar, cas d'assassinat. El presumpte culpable no és un altre que el fuster del poble de Nazaret, pare d'un nen anomenat Jesús.
Des de la perspectiva que ens dóna la història, Mendoza satiritza certs fets i aprofita l'ocasió per escarnir alguns trets humans de manera força hilarant. Així, la revisió d'esdeveniments i figures conegudes empeny a reflexionar i a plantejar-se moltes coses apreses i assumides des de sempre. Però, això sí, sense deixar de banda la ironia ni l'originalitat, ni la picada d'ullet a referents com la mitología, la Bíblia, la ciència o les religions, entre molts d'altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada