divendres, 13 d’agost de 2010

'LA RELÓJICA INVISIBLE', de SERENA URDIALES


Potser, un dia d'aquests agafeu un tren de rodalies i, mentre esteu asseguts (o dempeus si és una hora concorreguda) escoltant música, llegint, xerrant o, senzillament, badant, una noia jove i prima, d'aspecte una mica androgin, cabell curt i mirada dolça, us deixa una mena de petit "llibret" confegit amb simple paper fotocopiat i lligat amb una grapa.

A mi em va passar dimecres. Mentre exercia la quarta possibilitat de les que he enumerat (badava mirant la platja des de la finestra), algú em va deixar alguna cosa damunt dels genolls. Em va sorprendre veure que, en lloc de l'acostumada nota en la que s'enumeren les dificultats d'algú, es tractava d'un breu poemari. Amb uns simples fulls de paper fotocopiats havien fet una mini revisteta que, a més, indicava que es tractava d'una segona edició. El preu: 1€.

Obro la primera pàgina i llegeixo:

Arena

Vi sostener arena entre las manos
y escurrise
entre los dedos ese preciado tesoro
del tiempo-arcillando-la-vida.
Y vi soltar
la arena toda junta, de repente;
ofrendando a esa inevitabilidad
otro modo
de sumarse a lo eterno.

Després van venir poemes més breus, amb regust de haikú, paraules sobre el silenci i el ressò, sobre la llum i els reflexes, un brevísim tast poètic rotund i força brillant.

Vaig trobar que era una iniciativa original, arriscada i, sobretot, creativa. Posar damunt la falda dels viatgers un bocí de poesia, una publicació humil però digna, per a desafiar l'anonimat amb un títol i un autor és, sens dubte, una aposta valent. La relójica invisible, de Serena Urdiales ofereix, fins i tot, una sèrie de dibuixos que il·lustren cada poema (dibuixos by Paula Jiménez, diu a la portada).

El més sorprenent de tot és que aquesta és la segona publicació que ens va venir a trobar al tren. Un dia abans, el meu company va trobar-se a les mans Cuentos para colgar, de Celia Remaggi. Així que ja tenim dos volums d'aquesta nova modalitat literària.

7 comentaris:

  1. La distribució personalitzada acabarà suplantant les llibreries? En l'era dels e-books no deixaria de ser irònic ;-)

    ResponElimina
  2. Les llibreries no ho crec, SM, però potser serà la manera de trobar literatura :)

    ResponElimina
  3. Doncs em sembla una molt bona idea, i encara em semblaria millor si algú s'hi apuntés en català!

    ResponElimina
  4. Viatjo poc amb tren, però reconec que de la manera com m'agraden els llibres i la lectura..., si m'hi trobo segur que compro el llibre. I per altra banda trobo una modalitat fresca i neta...

    Des del far...
    onatge

    ResponElimina
  5. Bé, Onatge, no es tracta d'un llibre sinó d'una revisteta feta amb fulls normals de paper grapat i que no és més gran que el palmell de la mà.

    També els ven al metro, segons he pogut veure a un video que corre per la xarxa.

    ResponElimina
  6. LA PRIMERA EDICIO SE LLAMA LA CALLE DE LAS ALEGRIAS

    ResponElimina