dimecres, 18 d’agost de 2010

'LA CENA SECRETA', de JAVIER SIERRA


Quan es va publicar aquesta novel·la, guanyadora del III Premio de Novela Ciudad de Torrevieja 2004, encara cuetejava el fenòmen Código da Vinci i molta gent l'identificava amb aquest tipus d'història.

Això és un error. En primer lloc, perquè té molt més a veure amb El nombre de la rosa atès que es situa en el passat i no en l'actualitat. En segon lloc, perquè l'acció no és el més rellevant sinó la intriga. Es tracta, doncs, d'una novel.la històrica amb una trama detectivesca que, a més, s'endinsa en enigmes històrics relacionats amb el simbolisme, la religió i, fins i tot, l'esoterisme.

El protagonista és un inquisidor enviat per les autoritats de Roma a Milà per tal de supervisar el treball de Leonardo da Vinci. La cort papal ha estat alertada per unes cartes anònimes que els adverteixen que l'artista està introduint elements herètics en la seva pintura del Sant Sopar. És per això que l'inquisidor enviat a investigar és un expert en la interpretació de missatges xifrats. Només arribar, s'introdueix en la comunitat de frares de l'església on Da Vinci realitza la seva obra, amb l'objectiu d'esbrinar tant el que hi ha ocult en la pintura com la identitat de l'autor de les cartes rebudes a Roma.

Al marge de l'argument, aquesta és una d'aquelles lectures que fan que es desperti la curiositat sobre temes que ignorem i en fa venir ganes de saber-ne molt més.

4 comentaris:

  1. No he llegit el llibre però me n'has fet venir ganes...

    Des del far...
    onatge

    ResponElimina
  2. A mi em va agradar força. Em va despertar interès sobre aspectes de la religió i de la història que desconeixia. La història està bé, també, encara que al començament costa entrar perquè no entens què passa.

    Que vagi bé pel far.

    ResponElimina
  3. Hola, Sílvia!

    Com pots veure, he fet una ullada al teu blog i només entrar ja m’ha agradat el nom: LA VEU DEL ROURE. Els arbres sempre han estat present a la meva vida. El roure, o “Ibor” en el seu nom llatí, constituí el santuari natural sagrat on s’elaboraven les lleis i, per tant, considerat el Déu del arbres.

    Bé, podríem parlar o escriure molt del roure però, et volia comentar que no he llegit el llibre del Javier Sierra encara que ho espero fer ben aviat. M’he llegit tots els d’en Dan Brown i m’ha agradaria fer una comparativa, doncs ens comentes que no tenen res a veure l’un de l’altre. A veure si quan acabi el que llegeixo, ara, puc posar fil a l’agulla.

    Seguiré totes les entrades del teu Roure des del meu Càlam de Sinera.

    Una abraçada,

    ResponElimina
  4. Benvinguda Maria Consol i gràcies pels comentaris. Aquest roure és molt a prop de Sinera, segurament per això has connectat amb ell. Per cert, Sinera va ser un dels primers llocs que vaig visitar quan vaig comença a freqüentar el Maresme, i és un lloc on acostumem a portar els amics. Suposo que hauràs vist un post en que parlo d'un arenyenc: en Jordi Bilbeny.

    Espero que em donis la teva opinió sobre "La cena secreta", ja veuràs que és un altre estil tot i que toquin temes similars.

    Abraçades i fins aviat.

    ResponElimina