dilluns, 23 d’agost de 2010

'HISTÒRIA DE ROMA', d'INDRO MONTANELLI


Fa un parell d'anys editorial Destino va recuperar la genial Història de Roma, del no menys genial periodista i escriptor itàlia Indro Montanelli i la va publicar en català i en castellà. Em vaig alegrar molt llavors, perquè va ser un dels llibres amb que més bé m'ho he passat llegint història.

Ara m'ha vingut de gust recordar-lo.

Quan jo era adolescent (és a dir, fa quatre dies) vaig descobrir un vell volum de color verd amb sanefes daurades als prestatges de casa: Historia de los griegos, un regal que el meu avi havia fet a la meva mare molt abans del meu naixement i que jo, que sempre he sentit interès pel món clàssic (em sembla que la culpa la tenen la sèrie Yo, Claudio, un vell volum de mitologia també regalat a la meva mare i, sobretot, l'Astèrix) vaig llegir-lo sorpresa en descobrir un relat planer i, fins i tot, divertit sobre els homes que ens van donar la civilització grega. Res a veure amb el que venien sent els llibres d'història.

L'autor d'aquest llibre era Indro Montanelli i vaig descobrir que tenia una Historia de Roma, que també vaig llegir. La història i la llegenda s'expliquen amb claredat i simpatia, sense la fredor asèptica amb que acostumen a explicar-se els fets, amb dades que res tenen a veure amb emocions, passions, amb el que ens remet al més purament humà.

Ara Història de Roma es pot llegir en català. Nois i noies tindràn el plaer de gaudir de la ironia, la senzillesa i la proximitat d'un relat sobre persones no gaire diferents de nosaltres que, simplement, van viure 2000 anys i escaig enrera.

5 comentaris:

  1. Pot ser un bon regal per a una neboda adolsecent que tinc. Gràcies

    ResponElimina
  2. Hola, de nou, Sílvia !

    Acabo de llegir el teu post d’aquest escriptor italià. La veritat és que m’has fet venir a la memòria el viatge a Roma que vaig fer, fa un parell d’anys, amb la família. Va ser una experiència inoblidable doncs, poder tocar amb les meves mans aquelles pedres carregades de història, em van fer sentir un calfred inexplicable. Varem gaudir molt d’aquell viatge. Potser el millor de tots. Per suposat, si fora possible, hi volem tornar. Gaudeixo molt de les fotos que varem fer i que et transporten a un món diferent. Llàstima que estigui tot tan comercialitzat. Vaja ! - com tot.
    La història, sobretot d’antigues civilitzacions, és del que més gaudeixo ara i quan era estudiant ( d’això tampoc en fa gaire temps...) i, clar està, va ser un món inesgotable de tresors per descobrir.
    Per això, “Història de Roma, de Indro Montanelli “ deu ser una molt bona oportunitat per descobrir o recordar tot allò que ens manca saber de Roma.

    Una abraçada, des de Sinera.

    ResponElimina
  3. Mireia, és un bon regal sempre que li agradi llegir i l'interessi el tema. Que té un bon nombre de pàgines, el llibre. Salutacions.

    Maria Consol, com imaginaràs, jo no havia anat a Roma quan vaig llegir el llibre (ni quan llegia Jo Claudio, Quo vadis?, etc..) i, pel que dius, la teva emoció en aquell viatge devia ser similar a la meva la primera vegada que hi vaig anar. He tornat diverses vegades, no em canso, però sí que em sap greu la comercialització de la que parles. També que no facin peatonals els carrers del centre.

    Si t'agrada la història d'antigues civilitzacions, aquest llibre et pot agradar i també una novel·la que es titula "Roma", de Steven Saylor, de la que vaig fer una ressenya, curiosament, l'agost passat.

    Una abraçada des d'Ilturo.

    ResponElimina
  4. Benvolguda Sílvia; deu ser perquè he nascut entre pedres romanes, a la segona capital de l'Imperi, que em traspua el tema romà per tots els porus. Sobretot la muralla, a la que vaig dedicar un llibre de poemes del mateix nom (Columna, col·lecció Àuria), ha vist transcórrer bona part de la meva vida, perquè sempre hi som, llegint o passejant. Tinc consciència d'aquesta romanitat. Primer Marguerite Yourcenar, passant pels historiadors locals i les sèries ben fetes de televisió, me n'han donat una visió bastant exacta.
    No obstant, no m'agradaria de cap manera tornar a aquells temps, bàrbars malgrat el Dret Romà que encara subsisteix, i les escoles de filòsofs i poetes de l'Imperi o República, segons els segles. I malgrat l'enginyeria, perquè encara resisteixen els ponts, aqüeductes i els camins i vies que ells van dissenyar, i per on ara s'hi han fet les actuals carreteres.
    Salut i bon estiu.

    ResponElimina
  5. Tens un entorn privilegiat, Olga, no m'estranya que t'inspiri. Tarragona és una ciutat que em fascina i, com suposaràs, hi he anat diverses vegades. A mi el que més m'agrada és l'amfiteatre, imagino que com a la majoria, per la seva ubicació vora el mar.

    Dius que deu ser pel lloc on has nascut i viscut que et traspua el tema romà. Jo dic que es degut a 'Jo, Claudi' i a l'Astèrix, però, ¿no serà que ja vam néixer amb aquesta atracció i la justifiquem? Clar que, en el meu cas, dient-me Sílvia Tarragó, gairebé és premonitori.

    ¿Sabies que el poble on visc, Cabrera de Mar, té uns jaciments que entre els arqueòlegs ja es consideren de la mateixa importància que els de Tarragona i Empúries?

    Per acabar, coincideixo amb tu en que no m'agradaria viure en aquells temps. Idealitzem la part cultural i tècnica, però no em veig eixugant-me amb la mateixa esponja que ha fet servir un altre a les letrines....

    Moltes gràcies pel teu comentari!

    ResponElimina