diumenge, 30 de maig de 2010

DIARI DE LA BIBLIOTECA IGNASI IGLÉSIAS


La bibliotecària de la Biblioteca Joan Triadú de Vic, Matilde, explicava en aquest post del bloc De Casa al Club, que la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra ha creat un bloc on han editat el diari que va escriure la bibliotecaria, Francesca Farró, entre el 1935 i el 1944.

Em va sorprendre molt, perquè jo sóc de Sant Andreu de Palomar i anava a aquesta biblioteca quan encara era un pis de l'edifici de l'ajuntament. Pel que ara sé, aquest va ser el seu primer emplaçament, el lloc on van inaugurar-la el 1935 i des d'on Francesca Farró, escrivia les seves anotacions, patia la manca de calefacció, sentia caure les bombes ...

M'ha impactat poder viure a través de les seves paraules moments d'il·lusió, com quan enceta el diari i parla de l'acte d'inauguració. De reflexió i observació, com quan constata els hàbits lectors o quan parla de certes mancances. D'incertesa i desesperació en els terribles anys de la guerra...

Francesca Farró m'ha transmés el seu entusiasme amb les seves paraules. A més, m'ha donat una visió del meu barri i de les persones que ens van precedir des d'una òptica propera, ens parla dels treballadors de la Hispano Suiza, dels de la Maquinista Terrestre y Marítima, de joves escriptors, de lectors encuriosits que mira d'atendre el millor que pot. Des d'aquesta òptica amable, ha donat vida a qui per a mi era el nom de la plaça on vaig viure i on ara viuen els meus pares, Mossèn Clapés:



“Hem visitat a Mss Clapés, capellà de Sant Andreu, que temps enrera, va fundar una Biblioteca a Sant Andreu amb llibres de la seva propietat. Aquesta Biblioteca va funcionar des de 1914 fins a la Dictadura de 1923.

Ms. Clapés ens ha rebut molt amablement, i ens ha ensenyat la susdita Biblioteca, que efectivament es bastant important, encara que moltes obres no són d’actualitat.

Hi ha prop de 10.000 volums, el doble que la nostra.”

També he pogut sentir la seva perseverància, la seva constància en la feina malgrat els entrebancs, especialment durant els 3 anys que va durar el conflicte armat:

“Ahir ens va ésser impossible de venir, a causa del bombardeig. Mes ben dit, de venir sí, el que va passar, fou que el bombardeig ens trobà a mig camí, a la Sagrera, i ens tinguerem de ficar dins un refugi molta estona. Quan va acabar, no vàrem poder trobar tranvia, i a peu retornarem a casa.

Serà un diumenge que recordaré sempre mentre tingui memòria.”

Després, la resignació, el fet d'assumir el canvi, la derrota, la imposició del castellà:

“Después de registrar y catalogar los nuevos libros, hemos vuelto a la tarea de canviar los títulos del catalogo de conceptos, vertiendolos del catalán al castellano. Esta trabajo lo vamos haciendo cuando las otras ocupaciones de la Biblioteca, más urgentes, nos lo permiten, pues es un trabajo muy largo y entretenido.”

Agraeixo a la Matilde la seva ressenya que m'ha fet descobrir aquest meravellós tresor i felicito a la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra per la iniciativa.

Si voleu llegir el diari només cal que cliqueu aquí.

4 comentaris:

  1. Un diari super interessant. Té el valor afegit de les vivències d'un temps personal i que han esdevingut història.

    Salut i combat.
    onatge

    ResponElimina
  2. Així és, Onatge. Per això m'he emocionat, especialment quan parla del seu germà. Et confesso que he plorat.

    ResponElimina
  3. Excel·lent iniciativa. Convé recordar la duresa de temps passats per a valorar molt més el que tenim ara.
    Nota al marge: Al meu bloc hi ha "uns records" esperant-te.
    Salut.

    ResponElimina
  4. Caram, Calpurni... això sí que no m'ho esperava. Primerament, m'afalaga molt que t'hagi agradat el poemari, pel que he pogut llegir teu em mereixes molta consideració, tant pel que escrius com pel que llegeixes.

    En segon lloc, dir-te que la foto dels llapis Alpino la trobo molt adient. I explicar-te, bé, millor t'ho explico al teu bloc.

    Una abraçada i gràcies per dedicar-me un post.

    ResponElimina