
En aquesta novel·la, Mi nombre es Sei Sônagon, la protagonista pren la identitat de l'escriptora per tal de conversar amb les diferents persones que vénen a la seva botiga. Les escolta rera un biombo i reconstrueix el Japó actual a través de les experiències que sent explicar. Són relats de pérdues, de solitud, d'amor, de penediment, relats que co

Mentrestant, la seva pròpia història té lloc més enllà del paravent, en el passat, però escoltant als demés va caligrafiant el seu particular llibre de coixí.
Amb la senzillesa del haikú i la força de les experiències, aquesta autora que desconeixia, Jan Blensdorf, ha escrit una novel·la delicada i bellísima, que m'ha sorprés per la seva originalitat.
Plena d'imatges que evoquen la història i el pensament del Japó, atorga una perspectiva que ens trasllada a aquell món que s'ajusta perfectament a la definició que Octavio Paz va donar de Makura no Soshi:
"un mundo milagrosamente suspendido en sí mismo, cercano y remoto a un tiempo, como encerrado en una esfera de cristal."
sembla molt interessant, a veure si em troba :)
ResponEliminaA mi em va trobar, Clidice, per què no a tu?
ResponElimina... En prenc nota =:) Fa anys vaig llegir la selecció i traducció de Makura no Soshi que va fer en J.L.Borges i Maria Kodama, on a través de la seva mirada pots veure aquell Japó imperial... la definició d'Octavio Paz és perfecta, talment com aquelles boles de vidre que capgirant-les un parell de cops, desfermen una pluja de brillantons sobre la miniatura allí tancada...
ResponElimina