divendres, 24 de juliol del 2009

DINS EL SI DE LA TERRA


Quan entrem a una cova els temps s'atura. Tornem al començament, al si de la terra, i la nostra individualitat es fon tan bon punt la roca ens envolta. Per això m'agraden les coves, perquè ens fan recuperar la humilitat que ens va prendre el progrès.

No fa gaire vaig tornar per enèsima vegada a les coves del salnitre de Collbató. Crec que són les coves que he visitat més cops, perquè els meus pares tenien una casa a Esparraguera, per tant, la muntanya de Montserrat i les coves de Collbató eren excursions que soliem fer sovint. Però la familiaritat no resta força al sentiment de modèstia que m'ampara cada cop que travesso la seva boca pètria.

Deuen ser tan velles com la muntanya, potser més i tot, però a penes fa tres segles que les coneixem després que els nostres avantpassats del neolític deixeissin de viure-hi. Les seves capricioses formes geològiques han inspirat artistes com Gaudí, i també llegendes com Fra Joan Garí, un ermità que vivia a Montserrat en temps de Guifré el Pelós o l'heroi local, el mansuet, guerriller de la guerra del Francès que, segons es diu, es refugiava en una cova de Collbató. De fet, l'endemà del dia que hi vaig anar començaven a rodar una pel·lícula sobre el Timbaler del Bruc, el que demostra el poderòs influx que encara exerceixen les coves entre nosaltres.

Fins i tot les de dimensions molt més reduïdes han aconseguit incidir en el nostre ànim, especialment des del punt de vista religiós, com és el cas de la cova de les encantades, també coneguda com de les bones dones, de les males dones o de les bruixes, situada a la muntanya de Montcabrer, a Cabrera de Mar. Aquesta gruta va ser utilitzada com a santuari pels ibers durant prop de tres-cents anys i, malgrat no tenir l'espectacularitat de les coves de Collbató, també està vinculada a llegendes com la del hereu del castell de Burriac.

Un altre món, al marge del temps, es preserva a l'interior de la terra on ni la calor ni el fred no arriben. El primer refugi de l'home, potser també el primer abandonament en el seu camí cap a la indiferència mediambiental.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada