dijous, 11 de juny de 2015

Presentació de 'Joc de Llunes' (Nova Casa Editorial), d'Emilia Illamola



Emilia Illamola i jo compartim dos trets que ens defineixen i que han marcat la nostra trajectòria vital i professional i, segurament per aquest motiu, ens han apropat els darrers temps. Ella, com jo, és escriptora i exllibretera i totes dues hem publicat recentment. És per això que quan em va proposar de presentar-li el seu llibre Joc de Llunes vaig acceptar encantada. I, com que considero que l’elegància de la seva obra és la millor presentació, ho faré amb unes lectures a dues veus, la seva i la meva, després d’introduir-la al públic amb una conversa amb tocs d’entrevista.


L’acte tindrà lloc el proper dimarts, 16 de juny, a dos quarts de vuit del vespre, a la Llibreria Índex de Vilassar, un indret també molt volgut tant per ella com per mi i, segur, per molts i molts lectors. Si us agrada la prosa poètica, i voleu gaudir-ne en un ambient distès, encotonat de llibres, aquest és el vostre moment.

dilluns, 8 de juny de 2015

‘La vident de la lluna plena’ (Columna), de Isabel del Rio

Hay un cuento popular de la India, Los seis sabios ciegos y el elefante, que cuenta la historia de unos hombres invidentes que se encuentran con un elefante y cada uno de ellos lo define de manera diferente, de acuerdo con la parte del animal que palpa. Esta fábula refleja muy bien la relatividad de nuestras apreciaciones, siempre sujetas a nuestra perspectiva. Según lo que vemos, experimentamos o recordamos construimos nuestra imagen del mundo.

Esta idea es, para mí, la que se quiere transmitir en la novela La vident de la lluna plena a través del relato personal de su protagonista, Laia. La narración arranca justo cuando la joven, haciendo limpieza del piso de su madre que acaba de morir, encuentra una caja con viejos recuerdos que ella no identifica. Entre un montón de fotografías antiguas y desconocidas para ella, encuentra una carta de tarot con un inquietante mensaje. El desconcierto que le provoca el desconocimiento del pasado de una persona tan cercana es lo que le empuja a investigar para descubrir quién era realmente su madre. Esta investigación, sin embargo, no se limita a su progenitora ya que también involucra a su padre, a quien Laia nunca llegó a conocer.

Las cartas del tarot, que van apareciendo misteriosamente a medida que la protagonista se adentra en la investigación, son el vehículo que lleva a Laia a varios lugares de Barcelona que tienen una parte 'oscura', desconocida e incluso mágica, como son el Liceo, Montjuic o el Palau de la Música entre muchos otros.

Isabel del Río se ha valido de este relato sobre la búsqueda de un pasado misterioso para abordar el lado más oculto de la ciudad condal. De este modo, ofrece al lector una doble historia personal y urbana, que lo mantiene intrigado hasta la última página. En este sentido, cabe destacar la habilidad de la autora para sintetizar datos de una manera ágil y sencilla, dando la dosis suficiente de información que permite mantener la tensión de la trama y el interés en las anécdotas y hechos que contiene la novela.

Mañana, martes 9 de junio, se hará la primera presentación de La vident de la lluna plena en la librería La Font de Mimir y contará con la presencia del escritor Francesc Miralles, quien entrevistará a la autora. Yo ya tengo ganas de estar allí disfrutando de las explicaciones de Isabel del Rio, gran conocedora de Barcelona (es autora del libro 100 cosas que hacer en Barcelona en menos una vez en la vida).

Esta novela aún no se ha publicado en castellano, pero está previsto que lo edite en este idioma la editorial Kailas.

‘La vident de la lluna plena’ (Columna), d’Isabel del Rio


Hi ha un conte popular de l'Índia, Els sis savis cecs i l’elefant, que explica la història d’uns homes invidents que es troben amb un elefant i cadascú d’ells el defineix de manera diferent, d’acord amb la part de l’animal que palpa. Aquesta faula reflecteix molt bé la relativitat de les nostres apreciacions, sempre subjectes a la nostra perspectiva. Segons el que veiem, experimentem o recordem construïm la nostra imatge del món.

Aquesta idea és, per a mi, la que es vol transmetre en la novel·la La vident de la lluna plena a través del relat personal de la seva protagonista, la Laia. La narració arrenca just quan la jove, fent neteja del pis de la seva mare que acaba de morir, troba una capsa amb vells records que ella no identifica. Entre un munt de fotografies antigues i desconegudes per a ella, troba una carta de tarot amb un inquietant missatge. El desconcert que li provoca el desconeixement del passat d’una persona tan propera és el que li empeny a investigar, per tal de descobrir qui era realment la seva mare. Aquesta recerca, però, no es limita a la seva progenitora ja que també involucra al seu pare, a qui la Laia mai no va arribar a conèixer.  

Les cartes del tarot, que van apareixent misteriosament a mida que la protagonista s’endinsa en la investigació, són el vehicle que porta a la Laia a diversos llocs de Barcelona que tenen una part ‘obscura’, desconeguda i fins i tot màgica, com són el Liceu, Montjuïc o el Palau de la Música entre molts d’altres.

La Isabel del Rio s’ha valgut d’aquest relat sobre la recerca d’un passat misteriós per abordar el cantó més ocult de la ciutat comtal. D’aquesta manera, ofereix al lector una doble història personal i urbana, que el manté intrigat fins a la darrera pàgina. En aquest sentit, cal destacar l’habilitat de l’autora per sintetitzar dades d’una manera àgil i planera, donant la dosi suficient d’informació que permet mantenir la tensió de la trama i l’interès en les anècdotes i fets que conté la novel·la.

Demà, dimarts 9 de juny, es farà la primera presentació de La vident de la lluna plena a la llibreria LaFont de Mimir i comptarà amb la presència de l’escriptor Francesc Miralles, qui entrevistarà a l’autora. Jo ja em deleixo per ser allà gaudint de les explicacions de Isabel del Rio, gran coneixedora de Barcelona (és autora del llibre 100 cosas que hacer en Barcelona al menos una vez en la vida).

Aquí podeu veure el booktrailer de la novel·la: