diumenge, 1 de març de 2015

‘El batec del temps’ (Ediciones B), de Cari Ariño


La Lina, la Veva i la Violeta són les tres protagonistes d'aquesta novel·la generacional que transcorre al llarg de gairebé tot el passat segle XX. Un relat que recull la peripècia vital de tres dones molt diferents entre si, les quals han forjat els seus peculiars caràcters a l’escalfor dels esdeveniments que els ha tocat viure, encara que sense deixar de banda la seva autenticitat, la seva essència. Així doncs, ens trobem davant de tres històries totalment dispars a les que uneix el bategar del temps i la pulsació que l'autora imprimeix al seu particular estil narratiu. Aquesta veu literària s'entreté en detallar un món molt particular: el que batega amb cadascuna de les protagonistes. Alhora, ens recrea les èpoques en què tenen lloc les seves vides.

La novel·la arrenca a la dècada dels anys 20, quan la primera de les protagonistes, la Lina, comença una nova vida després d'abandonar l'orfenat on s'ha criat. Aquesta primera història és, per a mi, la més intensa i vibrant. D'una banda mostra la particular manera de ser d'un poble immers en la tradició agrícola, amb els seus costums i tot el llegat d'una època que (tot i que els personatges no ho sàpiguen) està a punt de desaparèixer. De l'altra, retrata la mentalitat provinciana amb els seus innombrables prejudicis, les seves llums i les seves ombres; una manera de ser plasmada en els personatges que completen la història i que serveixen de contrapunt perfecte a l’argument. Però, a més d'aquest retrat costumista, l'autora ens submergeix també en la gran tragèdia que va suposar la Guerra Civil per a aquella generació que hauria de quedar marcada per sempre.

El protagonisme de la Lina cedeix el pas després a la Veva, la seva filla, una dona que no té res a veure amb ella. Independent, una mica rebel i amb uns somnis que no es cansa de perseguir, lluita contra les convencions del seu temps. No es resigna a ser la dona submisa que predica la Falange perquè el seu caràcter indòmit no entén de resignacions. Ella lluita, s'enfonsa, però sempre tira endevant. De la mà de la Veva es retrata la situació de la dona en la postguerra i, de passada, coneixem la ciutat de Tarragona, els seus llocs més emblemàtics, alguns dels seus establiments i, fins i tot, les seves festivitats i tradicions més típiques.

L'última part de la novel·la se centra en la Violeta, filla menor de la Veva. Aquest personatge és per a mi, el més original. La seva personalitat fantasiosa elabora una sèrie de quimeres que donen a la narració un toc d'allò més poètic. M'ha agradat molt aquest tint màgic que evoca els anys en què neix la protagonista, els seixanta, període històric de grans canvis i molt de qüestionament. És l'època dels moviments estudiantils, de la contracultura i de la lluita pels drets civils. L'home trepitja la Lluna, el moviment hippie celebra el seu Estiu de l'Amor, té lloc el Maig francès i Woodstock es converteix en un cant per la pau, l'amor i la tolerància. Violeta, fidel a aquest esperit, és idealista i canalitza la seva capacitat de somiar en la creació del seu propi univers.

D'aquesta manera cadascuna de les protagonistes mostra una personalitat d'acord amb els anys que els toca viure, però que no deixa de ser genuïna. Per això la Lina, la Veva i la Violeta bateguen al compàs de la seva època. Elles són El batec del temps.

Aquesta novel·la és el debut literari de Cari Ariño, una autora formada en Literatura Comparada la passió pels clàssics traspua en les pàgines de la seva obra. El seu bagatge lector atorga a la seva ploma àgil i senzilla un vigor que dóna ritme a l'acció, de manera que cada relat atrapa per la profunditat dels personatges i per tots els seus matisos. Aquesta pulsació d'anys, de dècades, s'accelera a mesura que la novel·la avança de manera que la primera part és més pausada, rica en detalls, anècdotes i recreació que les següents. Això també reflecteix la qualitat del temps, molt més vertiginós com més s'aproxima al nostre present.

El batec del temps és una novel·la que ens mostra el segle XX des d'una perspectiva femenina però, sobretot, humana. Un retrat que abasta diverses èpoques enfocant-les des de la doble ubicació del camp i de la ciutat, de la tradició i la modernitat, del passat i del present. I és, precisament, en aquesta foto antiga on tots hi podem reconèixer la nostra pròpia memòria.


Aquest és el preciós Booktrailer de la novel·la, amb banda sonora escrita i interpretada pel grup A Little Disaster format pels escriptors Francesc Miralles i Rocío Carmona:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada