Sempre he sentit curiositat per les històries que hi ha rere els objectes,
les cases, els carrers, els barris... Perquè les peripècies vitals (per dir-ho
d’alguna manera) que amaga tot allò que ens envolta són el lligam que uneix el
passat amb el present, el que ha fet que
el món que coneixem sigui com és i no d’una altra manera.
Barcelona és la ciutat on vaig néixer i viure fins als 29 anys, és la
metròpoli que visito gairebé cada setmana, el centre urbà que m’és més familiar
i, tot i amb això, la conec ben poc. Aquesta és la impressió que m’he dut
després de llegir el llibre de Joan de Déu Prats Barkeno, Bàrcino, Barcelona, una obra que aplega en els seus 38 capítols
una visió de tot el que ha viscut la capital catalana al llarg de milers d’anys.
Aquest recorregut des de l’albada dels temps és condensa en unes pinzellades al
context prehistòric per passar, de seguida, a resumir els fets més rellevants
de cada època i el llegat aportat pels governants i les cultures que han anat forjant
la seva singularitat.
Prats ens parla de canvis històrics i polítics, però també físics, perquè
la fesomia de Barcelona ha evolucionat tant des del punt de vista geogràfic com
urbà. I en tot aquest procés hi ha moltes curiositats, moltes anècdotes, que l’autor
recull introduint-les hàbilment en la narració dels fets que corresponen a cada
episodi.
 |
Els caballitos del Caspolino Font: Francesc Català-Roca
|
Laietans, romans, gots i musulmans desfilen per les pàgines del llibre i
ens mostren les seves aportacions a la ciutat. Amb un discurs entenedor i amb un
punt irònic, l’autor fa un resum històric on hàbilment ubica fets relacionats
amb la metròpoli. Ens parla de les vies Augusta, Favència i Júlia, del parc d’atraccions
Caspolino, dels orígens de barris com el d’Hostafrancs i el de la Barceloneta,
de les rajoles que van identificar per primer cop els carrers la majoria dels
quals, per cert, descobrim que porten nom d’home (les dones només representen
el 7% de les plaques col·locades als espais públics).
Barkeno, Bàrcino, Barcelona és un viatge pel temps a través de llocs coneguts dels
barcelonins i dels amants de la ciutat. Un recorregut històric i didàctic escrit
amb un to directe, planer i molt ocurrent que m’ha recordat el refrescant estil
d’Indro Montanelli.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada