
Quan la vaig tenir a les mans, els dibuixos em van tirar enrera. Els vaig trobar poc atractius i, per tant, vaig pensar en fullejar-lo per tenir-ne una idea. Però, només començar a llegir em vaig quedar totalment atrapada. Em va entusiasmar. L'enfocament, el sentit de l'humor, la creativitat, el punt de vista i el retrat tan directe que fa de l'obcecació humana.
L'Albert Calls ho va explicar al bloc que teniem llavors (Els llibres de Proa Premià):
"La iraniana Marjane Satrapi, que actualment viu a França, ha estat guanyadora del Premi Internacional d’Humor Gat Perich, que va atorgar-se el passat 9 de febrer a Premià de Dalt. Satrapi és molt coneguda, sobretot, per la seva obra ‘Persèpolis’, una novel·la gràfica que també ha estat adaptada al cinema i que ara pot llegir-se en la seva recent traducció al català.
Persèpolis demostra que en còmic es pot fer de tot si el creador té art i ofici. De fet, en aquest cas, el que es tracta és de narrar amb uns suggerents dibuixos en blanc i negre la història de l’autora, quan a Teheran, el 1978, ella té nou anys i el Xa Reza Pahlavi és expulsat de l’Iran. Aleshores, les esperances de molta gent es trenquen quan els fanàtics religiosos arriben al poder i instauren la revolució islàmica.
Persèpolis és un treball que en cap moment defuig

Un tema de plena actualitat.
ResponEliminaMalauradament, Rosa Isabel.
ResponElimina