dimecres, 13 d’abril de 2011

‘HABITACIONS TANCADES’, de CARE SANTOS


M’atreviria a dir que aquesta és la millor de les novel•les que he llegit de Care Santos. Si generalment l’autora domina a la perfecció el ritme narratiu i l’ambientació, en aquesta demostra que és capaç de fer un desplegament d’estils i enllaçar-los amb elegància i coherència.

A més, confegeix un fris esplèndid de personatges i d’èpoques que amb les seves vivències aconseguirien seduir el lector sense la necessitat de cap misteri. Tanmateix, el misteri hi és, segellat rera un mur o contingut dins una capsa, espera el temps propici que el desvetlli. I el moment sorgeix quan el passat ve a trobar a la néta d’un afamat pintor noucentista.

Ho fa amb inquietants indicis i troballes que acaben per capgirar la visió i els coneixements que fins llavors havia tingut de la història familiar. Mitjançant correus electrònics, cartes i troballes, la protagonista recupera la veritat sobre la figura del seu avi. Però, sobretot, a través dels pics dels obrers que retornen a la llum allò que amaguen els murs.

Especialment original trobo el recurs literari de les descripcions de les obres que recuperen els temps i les persones que van participar en la vida del pintor. L’argument, com els records, no segueix un ordre cronològic sinó que va apareixent a mida que les peces de la història van sorgint. Així, el lector s’identifica una mica amb la protagonista i, també, sent l’eufòria de l’arqueòleg que reconeix el fragment que li cal per completar una peça.

Tot això s’emmarca dins l’escenari de la renovada i inquieta Barcelona de finals de segle XIX i principis del XX. Els fets sagnants de la Setmana Tràgica, l’incendi dels Grans Magatzems El Siglo, l’Exposició Universal i la Segona República són el rerafons en el que es desenvolupa la vida d’una família burgesa i de la gent que l’envolta. Les societats espiritistes de l’època, els cuplets i els versos satírics que s’estilaven aquells anys, també tenen el seu lloc dins la novel•la contribuïnt a la seva ambientació.

Com deia, Care Santos ha escrit el que, per a mi, és la seva millor novel•la fins ara. En ella barreja amb mestratge la modernitat de la tècnica i el classicisme del argument, donant lloc a una intel•ligent obra que reinventa el fulletó.

El blog de l'autora és aquest: Silencio lo demás.

3 comentaris:

  1. En la versió catalana surt l'Albert. Hi ha una notícia (fictícia) d'un diari signada per ell.

    ResponElimina
  2. L'estic llegint ara mateix, estava a punt de deixar-lo abandonat per falta de misteris, però... després del teu comentari, crec que li donaré una segona oportunitat i avançaré una mica més.

    ResponElimina