Per anar obrint boca abans del recital d'aquest dissabte a Can Lleonart, aquí deixo un assortiment de saborosos poemes.
Laura Dalmau
La pell del meu cos
Jugo a fer equilibris pels racons del cos
més enllà de la imperceptible malaltia,
per damunt dels límits ja madurats de cartó.
La pell s’adorm a ritme de lentitud al percebre
inexacte el tacte xafogós de les tardes d’estiu.
Em dic per a mi sola, inquieta,
vull viure amb el cos ressonant-me
i el sentit tens a l’estómac,
aspirant un sol cop la follia de ser viva.
Balba per les teves mans calentes
he esbrinat la por a dir dues paraules,
a estrafer el desig de la dolcesa.
I si se m’esborra el rastre?
Escric a crits la pell del meu cos
perquè el tacte no se’m mengi mitja vida.
Eduard Miró i Saladrigas
Als absents
Te´n vas amb les mans plenes
mirant vers l´horitzó,
reconciliada i amb bondadesa.
tots els blaus t´inviten
a seguir el camí sense retorn.
Xiula´ns des del xiprer més altiu
i aixecarem el cap mirant enlaire.
O sabrem que estàs surant
damunt de la mar calma.
I quan l´estel més brillant
ens il.lumini les nostres petjades,
les emmarcarem en un cel
ple de gotes d´aigua.
Quin calfred més gran
sento avui a l´espatlla !
Quan recordo el darrer bes
i un lleu somriure en la mirada.
Els teus llavis segellats
sé que no tornaran a besar-me,
però,dorm tranquil.la en el bressol
que avui és més dolç encara
perquè sé que ha estat trenat
amb un miler de plomes d´àngel.
Llegint La noia del parc, de Francesc Cabiró
Fa 8 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada