No puc imaginar una manera més senzilla, creativa i directa d'explicar l'holocaust que l'aconseguida per
Art Spiegelman amb aquesta història.
Sense caure en el sentimentalisme, ni en una anàlisi profunda, tracta, simplement, del relat que en fa un supervivent. Aquest no és un altre que el pare de l'autor, un jueu polac que no pot deixar de recordar la seva experiència brutal i colpidora. Els seus records acaben sent recuperats pel fill en forma de novel·la gràfica. I els recupera tal i com els ha anat escoltant al llarg de la seva vida, creant un dels personatges més entranyables del món de la novel·la gràfica:
Vladek Spiegelman.La seva història ens arriba despullada de qualsevol judici o excés dramàtic. Sense buscar res més que transmetre una experiència, devastadora, sí, però des del punt de vista més humà que és, al cap i a la fi, el que veritablement importa.
Original el fet de retratar els homes com a diferents animals, els jueus com a ratolins fent una clara referència a la cita que recull el llibre:
"Mickey Mouse es el ideal más lamentable que jamás haya visto la luz... Un sentimiento sano indica a cualquier joven independiente y a toda juventud honorable que esa alimaña sucia e inmunda, el mayor portador de bacterias del mundo animal, no puede ser el tipo ideal de animal... ¡Fuera la animalización judía del pueblo! ¡Abajo con Mickey Mouse! ¡Lucid la cruz gamada!" Artículo de periódico, Pomerania, Alemania, mediados de la década de 1930.
Aquest és el motiu pel qual els protagonistes prenen forma animal. Un encert que dóna encara més força al relat.
Un clàssic, ja!!!
ResponEliminaTens tota la raó: és una meravella. I demostra que el còmic és un gènere en què es poden tractar els temes més seriosos, fins i tot aquest. Crec que la clau de l'assumpte l'escrius tu: "sense caure en el setimentalisme...".
ResponEliminaI tant, Júlia!
ResponEliminaDavid, aquest tipus de llibres se'ls anomena novel·la gràfica. De fet, el contingut és el d'una novel·la i el còmic s'asocia més a l'humor, o històries amb continuitat.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl vint-i-set de gener es commemora l'alliberament d'Auschwitz per les tropes soviètiques, no el vint-i-sis, com deia en un comentari anterior; deia que no van acabar les penalitats dels supervivents, però almenys llavors varen poder lluitar per refer i conservar les seves vides.
ResponEliminaFort i punyent, un clàssic imprescindible.
ResponElimina