dimarts, 7 de setembre del 2010

'LA RECEPTA STARBUCKS DE LA FELICITAT', de TONI DE LA TORRE


Publicat per Columna

No estem davant d’un llibre qualsevol d’autoajuda, sinó d’un tractat que partint d’una experiència empresarial ens fa replantejar la nostra vida i ens ajuda a ser millors amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn. De fet, no en va, el subtítol d’aquesta obra és “Els principis bàsics per millorar el teu dia a dia i convertir-lo en una experiència feliç”.

El lector hi trobarà un discurs narratiu que ens parla de les cafeteries Starbucks i de la filosofia que les ha convertit en líders, creatives i innovadores dins el seu sector. Però molt més enllà, de la Torre aprofita aquest pretext per parlar-nos de la vida, la seva i la de tots en definitiva.

Què té aquest llibre de bo en uns moments que estem saturats d’autoajuda? Un conjunt d’ingredients que el fan un producte únic i diferent, com una rara varietat de cafè que entra a poc a poc, però que al final et deixa prou gust com per anar tirant amb noves i millors directrius.

El lector, quan acabi de llegir-lo, s’endurà amb ell ingredients per aplicar en la seva vida, com el poder d’un somriure, el que hi ha en el nom o el valor de l’aroma, entre d’altres. Com es diu en el llibre: “en aparença només es tracta d’un cafè, però al fons de la tassa es troben les claus per entendre la felicitat”.

5 comentaris:

  1. Així, d'entrada, aquesta mena de llibres no m'atreuen, aquest, però, sembla diferent.

    ResponElimina
  2. Per quin motiu hi ha tants llibres d'autoajuda? No som feliços? I consti que jo també n'he llegit (hi ha de tot), potser aquest serà interessant.

    ResponElimina
  3. Hi deu haver llibres d'autoajuda per "autoajudar" els seus autors a pagar la hipoteca. Procuro evitar-los si puc i no sé pas si aquest té garanties de ser diferent.

    ResponElimina
  4. Mireia, a mi em passa com a tu, a banda de "Tus zonas erróneas" no n'he llegit gaires i els pocs que he llegit em semblen repeticions del primer. Però suposo que n'hi hauràn de millors i de pitjors, l'Albert en llegeix molts (llegeix de tot, no com jo) i pot donar una opinió més encertada.

    Rosa Isabel, jo crec que hi ha tants llibres d'autoajuda per omplir el buit espiritual que abans omplia la religió. Crec que la vida es basa en l'equilibri entre oposats, en el terme mitjà dels grecs, el yin i el yan orientals, per tant, si estem envoltats de materialisme i superficialitat, és lògic que es busqui compensar tot això amb el contrari.

    Clidice, això també és cert, però no deixa de ser el que passa amb d'altres gèneres. Ja sabem que l'objectiu de la indústria editorial és vendre, no fer grans obres. Com li comentava a la Mireia, l'Albert en sol llegir d'aquest tipus de llibres i aquest li va semblar prou bo.

    ResponElimina
  5. Que sigui un expresso si us plau! :-)

    ResponElimina