divendres, 30 d’abril de 2010

'SI EM PARLES DEL DESIG', de MANEL ALONSO I CATALÀ


Llegint els versos d’aquest llibre m’he sentit com si fos l’espectadora d’una obra màgica, d’una representació feta d’esqueixos arrencats al temps i aturats en escenes plenes de textures:

"vaig ser acariciada amb pètals de vellut"

"eclosiona en tulipes obertes i rosades"


"Vessa la seua nuesa de llum i sorra"

"rabent recorre tèbies cartografies de saliva"


Les paraules d’aquest poemari són com un pinzell que va dibuixant un escenari sensual, evocador, lànguid i, alhora, febril. Un quadre de llençols ardents que s’enardeixen amb l’acaronament de una ploma vellutada.

"un llenç confeccionat amb fils onírics de lava volcànica"

Però també amb la seda, les flors, les espelmes i tots els matisos de la llum que serveixen a l’autor per perfilar els contorns del cos que tant desitja.

El llenguatge s’impregna també d’aquest desig de bellesa i els versos acaben adornant el seu paradís de sensualitat que, en alguns moments, m’ha recordat al Càntic dels Càntics.

"Rosa Vermella del desig sóc,
vaig ser acariciada amb pètals de vellut,

abrusada per un ciri d’intensa flama,

i abandonada en esclatar el clímax
vegetal d’una novella primavera."


Tots els sentits participen de la lectura del llibre: amb els ulls de la imaginació veiem la cartografia del cos on és tatuada la vida del poeta, olorem les flaires, palpem les randes, notem el gust de les bresquilles i escoltem com frisa la seda.

És un viatge al territori de la passió, a la geografia dels cossos que anhelen i esperen, que desitgen i somien, un sentiment tan poderós i tan fràgil com la propia poesia.

Si em parles del desig, va ser guardonat amb el Premi de Poesia Antoni Matutano 2010 de Vila D'Almassora. El seu autor, Manel Alonso i Català, és un autor versàtil que conrea també la narrativa en llibres infantils, novel·les i relats. Del seu anterior poemari, Correspondència de Guerra en vaig fer un comentari que podeu llegir clicant aquí. Si voleu saber més sobre Manel Alonso aquí trobareu el seu blog i si voleu llegir una altre comentari sobre els seus darrers poemaris, els trobareu aquí.

3 comentaris:

  1. Manel Alonso és un magnífic poeta.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Boníssim aquest poemari!!!
    jo també el recomano

    ResponElimina